Publicitat
Publicitat

Sr. Putin, compte amb les primaveres!

Diumenge se celebren eleccions parlamentàries a Rússia. Hi ha poques incògnites sobre el guanyador: el partit oficialista Rússia Unida, encapçalat per l'actual president, Dmitri Medvédev. Però tot indica que el seu control absolut començarà a minvar. Totes les enquestes el donen a la baixa i sense la majoria necessària per fer reformes constitucionals, 300 escons dels 450 necessaris que integren la Duma o Cambra de Diputats.

En qualsevol altre país democràtic, després d'haver controlat el Parlament de manera aclaparadora durant diverses legislatures, per als guanyadors aquest resultat seria motiu de satisfacció. A Rússia, acostumats els que manen a un monopoli quasi total, serà una victòria magra.

¿Comença a estar cansada la societat russa dels actuals dirigents? Així ho estima Fiona Hill, del prestigiós institut nord-americà Brookings, especialista a estudiar l'opinió pública a Rússia. Ho deia aquesta setmana al New York Times: "La gent n'està farta. Es nota el mateix rebuig i fatiga que quan els anglesos es van cansar de Tony Blair o els alemanys de Helmut Kohl. Es palpa que estem al final del típic cicle de «set anys en política». Hi ha dirigents que cauen per errors puntuals, d'altres per cansament. Aquest és el cas rus. Putin arribà al poder el 1999, després de la sobtada dimissió del president Ieltsin. A partir del 2008 s'hi va quedar com a primer ministre perquè la Constitució li impedí presentar-se a la reelecció per tercera vegada. I el setembre passat, en una pirueta no poc criticada, es varen intercanviar els papers de cara al futur amb el president Medvédev. El segon cicle de set anys arriba aviat a la seva fi!"

Aquesta darrera operació és la que ara apareix com la més arriscada de totes. Durant la convenció que, dissabte passat, el va nomenar candidat a la presidència de Rússia per a set anys més, del 2012 al 2018, Putin va recórrer a l'artilleria pesada contra els opositors; els titllà de titelles d'Occident. Un llenguatge gens inusual en ell, però totalment nou en Medvédev, sempre més obert al pluralisme polític i més suau en les formes. Mostra de nerviosisme? Segur. Les dades són prou reveladores. Rússia Unida supera per poc el 50 per cent del suport; Putin ha baixat del 78% al 61% i Medvédev del 75% al 57%.

L'escenificació de l'acte, davant d'un auditori d'11.000 persones, tenia un únic missatge: no és el moment de canviar de pilot. Més que mai es necessita la mà ferma d'un duet fins ara infal·lible. L'alarma havia saltat uns dies abans, quan Putin, amant d'esports peculiars, va haver de suportar una xiulada sense precedents quan pujà a saludar un guanyador d'un combat de boxa. I Medvédev, amb la credibilitat a la baixa per haver renunciat a presentar-se a les eleccions presidencials del març en favor del seu mentor, va recórrer de seguida a l'antídot nacionalista per combatre la davallada: expulsió d'indocumentats de les repúbliques de l'Àsia Central i amenaces d'instal·lar míssils balístics a Kaliningrad, a la frontera amb Lituània i Polònia.

Progressivament augmenten les veus que qualifiquen d'error i d'improvisació la decisió de Putin i Medvédev, el setembre passat, d'intercanviar-se els papers. Al principi, es varen escoltar les veus d'alguns ministres, com ara el de Finances, Kudrin, fulminantment destituït quan va criticar el canvi de rols. La borsa ha perdut el 21% del valor els últims mesos i el ruble ha baixat el 8% respecte d'una cistella de valors, entre els quals hi ha l'euro i el dòlar, i d'altres. Els experts asseguren que no ha baixat més gràcies a les vendes en massa de dòlars que ha fet el Banc Central. En general, cal dir, l'economia del país té bona salut, sobretot gràcies a un deute de només el 9% i un creixement previst per a l'any vinent del 4%, sostingut pels preus alts dels recursos naturals, gas i petroli, i altres matèries primeres, que ven més que mai a Àsia.

Econòmicament, el gran repte per a l'economia russa per a la propera dècada és si podrà deixar de dependre d'aquest sector i esdevindrà molt més eficaç i competitiva, inclòs en el terreny de les manufactures, ara irrellevant en el còmput global. En termes polítics, el repte passa de manera prioritària per un reforçament de la democràcia i les institucions i per una reorganització de les relacions del centre, Moscou, amb les regions.

El 4 de març, jornada de les presidencials, a Rússia encara hi fa fred. De fet, la primavera real arriba al maig. Però un petit consell, Sr. Putin. L'any vinent vagi amb compte amb la primavera. D'altres les creien segures...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT