Catalunya s'ha de proposar esdevenir una start-up nation . Cal que la nostra joventut esdevingui emprenedora, independent i plena d'iniciativa. Cal formar la nostra gent perquè gosi treure's de sobre la por d'emprendre negocis i iniciatives cíviques pel seu compte, sense esperar que el paraigua de l'administració arribi per aixoplugar el que ja no és aixoplugable. Una nació que entomi el risc de l'empresa, que vol dir una nació feta de persones decidides a guanyar el present. Un país d'homes i de dones que fan de la iniciativa cívica i de la iniciativa empresarial o autònoma un dels trets fonamentals d'identitat. Aquest objectiu no ha de ser un somni ni una formulació verbal més o menys brillant. Ha de ser el producte d'una voluntat col·lectiva. Catalunya, un país que també és un ideal, no es pot deixar arrossegar pel pendent de la malaise , del malestar frustrant de generacions senceres de persones que decideixen renunciar a lluitar per la vida. Aquest sentiment que travessa Europa i que ens paralitza, convertint-nos en carn de prejubilació, en víctimes del subsidi.
Una nació de start-ups és necessàriament una nació de persones ben formades, de persones que dediquen un temps important de la joventut i de la vida professional a entrenar-se per fer-se el futur elles mateixes, a partir de la iniciativa de cadascú. La iniciativa individual ha d'anar relligada amb un sentiment de propòsit compartit per cada generació. Hi ha d'haver una consciència compartida d'objectiu de bé comú, d'assoliment de nivells de benestar per a tothom. Mai com ara no ha estat possible relligar l'autonomia individual amb l'experiència compartida i compartible. La tecnologia ens permet ser més independents que mai, estant més connectats i enxarxats que mai. Cal aprofitar-ho.
Durant el Mobile World Congress he pogut viure i veure situacions que m'animen a pensar que som a prop de convertir Catalunya en una start-up nation . Recordo una imatge sensacional en què un grup de directius d'una molt important companyia de telèfons europea era atès en el cubicle d'una start-up catalana, una empresa nascuda a redós de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els quatre senyors, asseguts en cadires baixes al voltant d'una tauleta, escoltaven amb atenció escolar una jove empresària de no més de trenta anys a qui acabaven de comprar la llicència d'un aplicatiu telefònic. El futur alliçonava el passat. La joventut tibava la maduresa. La jove independent, emprenedora i valenta, enriquia els professionals experimentats de la importantíssima empresa consolidada, que sap que necessita el talent i la creativitat dels més capaços per sortir-se'n.
Una altra experiència que m'ha ajudat a carregar-me d'esperança ha estat la d'entrar en contacte amb emprenedors allotjats a l'edifici K2M, també de la Politècnica. El K2M és un viver d'empreses tecnològicament punteres que hauria de ser visitat per tots aquells que estan deixant de tenir fe en les nostres possibilitats. Habitacions, pisos, espais farcits de persones del país i persones de tot arreu disposades a fer front als reptes més increïbles: dotar d'intel·ligència les nostres ciutats, preveure l'evolució del temps atmosfèric amb encerts que semblen màgics, desenvolupar tecnologies de fabricació distribuïda, inventar sistemes d'antena que revolucionen el món de les comunicacions internacionals...
O bé, en el món de les humanitats, la vitalitat de la literatura del nostre país real, la del conjunt dels Països Catalans, amb una producció impressionant d'obra poètica, narrativa, assagística i teatral publicada i representada, també a través de la televisió i del cinema.
Segur que em deixo molts exemples d'aquesta força real, latent i tangible, malauradament encara poc valorada. Ens fixem més en els que han decidit estintolar el món que s'acaba, el món que s'atura en el malestar difús de la frustració que provoca la crisi. Si l'energia que una part petita de la joventut gasta en la protesta aïrada -tot i que mancada d'alternativa real- es transforma en energia positiva, ¿qui ens pot aturar? La condició de start-up nation que podem esdevenir si treballem com cal ens ha de llançar amb força més enllà de la frustració dominant, tant en alguns col·lectius com en una part de l'opinió pública i publicada. Cal pensar, doncs, a crear un estat d'opinió que valori la iniciativa; cal atrevir-se a afavorir les persones que gosin desafiar el moment i incentivar el seu coratge; cal generar una cultura que no penalitzi el fracàs dels valents, ans al contrari, que en valori la gosadia. Només així, esdevenint una nació de start-ups , Catalunya podrà trobar un camí diferent del de la frustració i la dependència. La resta d'alternatives, les mirem com les mirem, ens convertiran en definitivament subsidiaris.
