Sylvie Kauffmann: "Les dones han transformat el periodisme"

El recorregut professional de Sylvie Kauffmann és tan llarg com envejable. Provinent de l'agència France Press, va unir-se a Le Monde el 1987 com a corresponsal a Moscou, des d'on va cobrir l'Europa Central i de l'Est. També va ser als Estats Units, destinada a Washington i Nova York. Després d'una pausa a París per dirigir la secció de grans reportatges del rotatiu, va ser destinada a l'Àsia tres anys. Kauffmann va culminar aquest camí en convertir-se en la primera dona a tenir el càrrec d'editora en cap del rotatiu. Ha visitat Barcelona convidada pel Cidob.

Va ser la primera dona a liderar Le Monde , un cas poc habitual.

Quan vaig començar a treballar hi havia molt poques dones, especialment en les corresponsalies. Ara, a la redacció de Le Monde , gairebé la meitat són dones. Però n'hi ha molt poques entre els editors i directors de mitjans francesos.

Per què tan poques?

D'una banda, els homes tendeixen a construir equips masculins. La gent no se sent còmode amb les diferències i les dones tenen una manera molt diferent de dirigir, així que les exclouen. Amb els anys he observat també que les dones no tenen problemes per exercir el poder però no lluiten per aconseguir-ne. I, finalment, hi ha la càrrega familiar. El periodisme comporta horaris molt llargs i això amb fills no és senzill. Les dones sovint se senten còmodes amb menys lideratge, com ara ser editores d'una secció. Els homes tenen responsabilitat en la poca presència femenina però elles també. Crec que a moltes els falta ambició.

I això com afecta la informació?

Per sort, malgrat no ocupar els més alts càrrecs, l'arribada massiva de les dones a les redaccions ha transformat el periodisme, almenys a França i als Estats Units. Abans la cobertura era molt institucional: els grans conflictes, la competició pel poder i la manera com s'organitzava... s'escollien notícies masculines i es cobrien també amb un toc de gènere. Les dones són més atentes a les històries humanes. De totes maneres, ens fa falta arribar a més lectores. El nostre públic és majoritàriament masculí. I això no s'aconsegueix afegint pàgines de moda i família (proposta masculina...), sinó que es tracta de tenir més dones representades a les notícies. A Le Monde vam fer un estudi i vam veure que una enorme majoria de les nostres fonts són homes.

Per què la gent ja no compra diaris?

Fa anys que ens barallem amb aquesta pregunta. L'auge de la informació gratuïta a internet és una de les raons. I a França patim una crisi de distribució, molts quioscs estan tancant, és massiu. Costa trobar llocs on es pugui comprar premsa.

¿Creu que la crisi del periodisme és de la professió o del model empresarial?

De tots dos. El periodisme no està en crisi, està en transformació. El model empresarial sí que s'ha col·lapsat. Els ingressos venien de dos pilars: la distribució i la publicitat. Tots dos han caigut i ara ni venem ni rebem publicitat. Hem de crear un nou model que encara no hem trobat. Ens enfrontem a una paradoxa, mai havíem tingut tanta audiència (a la web i en plataformes digitals) i tan pocs ingressos.

Algun problema deu haver-hi també amb els continguts, no?

Le Monde és Le Monde , estem molt orgullosos dels nostres corresponsals. La cobertura internacional forma part del DNI però cada cop ens és menys rendible. Estem perdent el periodisme d'investigació, no podem posar un equip a seguir un sol tema durant tres mesos.

Algú diria que el periodisme ciutadà és la salvació...

És positiu tenir aquesta multiplicitat de fonts, aquesta competència. Però el periodisme ciutadà i el professional tenen un paper diferent. La primera vegada que vaig sentir que els periodistes ja no feien falta va ser durant les manifestacions a l'Iran del 2009, quan els periodistes no podien entrar al país i rebíem informació de ciutadans. Va ser la prova evident que necessitem més que mai periodistes que seleccionin, verifiquin, jerarquitzin i analitzin.

Molts desconfien dels mèdia i en critiquen els vincles amb el poder.

És molt bo tenir un escrutini que ens recordi que hem de ser independents. Abans vivíem en un cercle tancat i no prestàvem prou atenció al que fèiem. He treballat en règims totalitaris, especialment a Europa abans que caigués l'URSS i a l'Àsia. La informació lliure és essencial per a la democràcia. Hem de recuperar la confiança que hem perdut. Ara bé, les crítiques permanents no hi ajuden.