Opinió 11/01/2014

Carta a Kate Moss: 'The new Marilyn'

i
Albert Om
2 min

Dijous faràs 40 anys i, encara que doblis l'edat de les altres models, segueixes semblant la més adolescent i la més rebel. Tots nosaltres ens haurem mort, i a Ikea encara vendran els teus pòsters. Així com Marilyn Monroe és la imatge dels anys 50, tu seràs la icona del canvi de segle.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La teva última entrevista en directe en una televisió és de l'any 1995. He trobat a YouTube els cinc minuts que va durar la conversa de la presentadora del Big breakfast del Channel 4 anglès amb tu i el Johnny Depp. Tots dos vau estar insuportables; tu amb el riure tonto incapaç d'articular paraula i el que era el teu nòvio aleshores amb el posat desmenjat de quina-mandra-ara-haver-d'estar-aquí-a-quarts-de-deu-del-matí-podent-estar-al-llit. Aquell dia, l'agent de Johnny Depp et va recomanar que no concedissis mai més cap entrevista.

I així ha sigut. El mite s'ha engreixat callant. Never complain, never explain diuen que és el teu lema. No et queixis mai ni mai donis explicacions de res. Que els altres parlin per tu i de tu. Kate Moss: una estrella que és inabastable, enigmàtica, que no té Twitter i que sempre l'acompanya una aurèola d'indiferència cap a tot i cap a tothom. Una bellesa pròxima, humana, imperfecta i andrògina, que agrada a homes i a dones. Però, al mateix temps, un gran misteri. Un misteri que ha donat beneficis i que t'ha permès entrar als 40 sense cap signe d'una retirada imminent.

Vas arribar tu amb 15 anys -nascuda al sud de Londres, filla d'una cambrera de bar i d'un agent de viatges- i vas canviar el concepte de bellesa clàssic d'aquelles supermodels dels 80, de Cindy Crawford, Elle Macpherson o Linda Evangelista. Eres diferent a totes les altres. Dels yuppies vam passar al grunge. De l'abundància econòmica i anatòmica a un individualisme nihilista, d'anar a la teva, de viure al límit i de fer, només, aquelles coses que et vingui de gust fer i no et suposin gaire esforç.

Els contemporanis de Marilyn Monroe no es devien imaginar que aquella imatge que ells veien a les pel·lícules ompliria les parets de les habitacions de gent que encara no havia nascut quan ella va morir. Amb tu passarà el mateix. Ara ens distraiem amb les anècdotes de la teva vida de sexe, drogues i rock and roll i no ens acabem d'adonar que la teva imatge ja és eterna. Que un dia entrarem al quarto dels nostres néts i veurem la teva foto allà penjada.

P. D.

Una d'aquestes històries teves amb què ens distraiem és la que explica Johnny Depp: que vau fer l'amor a totes les habitacions del Chateau Marmont de Los Angeles. Per casualitat, he buscat a la web de l'hotel quantes n'hi ha i, comptant les suites i els bungalous, són 63.

stats