Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

"Tu també, Cristiano", em va dir

Psicòlegs, educadors, estudiosos del comportament homínid, experts en comunicació verbal i no verbal. Tots (i totes) estan desbordats analitzant els tres Barça-Madrid viscuts fins ara. Però esperin, que això no ha acabat. A tot el que passi al camp caldrà afegir-hi la manera com es resolgui el meu cas. Sí, perquè hi ha un cas CR.

Jo, volent ser sempre l'actor principal de l'obra. Jo, el fitxatge més car. Jo, el que ven més samarretes. Jo, el més guapo. Jo, jo i jo, l'ego del nen mimat conreat fins al límit. I resulta que jo vaig ser el primer d'atrevir-se a criticar en públic la dictadura tàctica i mental que oprimeix els que volem jugar a futbol... encara que sigui només per tenir encara més protagonisme. Jo vaig iniciar la insubmissió que ha obert la veda. Abans d'aquell moment del partit d'anada de la semifinal en què jo i jo vaig moure els braços amb desesperació reclamant la presència de futbol en comptes de la miserable tàctica miserable, ningú havia obert boca. Ni companys d'equip ni periodistes. Després d'aquell gest tothom s'hi ha atrevit. I quin va ser el meu premi? Veure el ridícul contra el Saragossa des d'una llotja. La imatge mundial del Madrit és Carnisseries Pepe i Arbeloa. La del Barça és el gol de Messi pixant-se a la boca de cinc ciutadans blancs. I jo en una llotja amb un llobarro de portada de revista de banyadors cars. Hi ha cas CR, o sigui jo. I tant! I la paradoxa és que els culers estan amb mi. Encara que sigui per eliminació de l'altre gran odiat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT