Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Václav Havel, 'long live rock'n'roll'

Un fet del qual no he vist que ningú (tret de Vicent Partal, a Vilaweb) s'hagi fet ressò amb motiu de la mort de Václav Havel és que la Revolució de Vellut, que Havel va liderar i que l'any 1989 va suposar el canvi del totalitarisme comunista a la democràcia radical que el mateix Havel va presidir a l'antiga Txecoslovàquia, deu el seu nom a un grup de rock, concretament la Velvet Underground de Lou Reed, Nico i John Cale. Naturalment, el vellut amb què s'adornava aquella revolta feia referència al seu caràcter pacífic, però també a la banda que, vint anys abans i sota els auspicis d'Andy Warhol, havia revolucionat el rock'n'roll amb un so que encara avui moltes bandes, suposadament alternatives, insisteixen a imitar amb desigual fortuna. Per donar una referència visual, recordem el disc més famós de la Velvet, que és el que exhibeix a la portada una orgullosa banana expressament dissenyada pel susdit Warhol, que s'ho passava d'allò més bé actuant com a manager de la flamígera banda.

La inspiració que Václav Havel, que venia de patir presidi i repressió, va trobar en la Velvet Underground va més enllà de la mera curiositat. Havel era un entusiasta del rock'n'roll, i molt particularment de la manera altament transgressora que tenia la Velvet de practicar-lo, perquè hi veia un emblema de la llibertat de pensament que ell anhelava per als ciutadans del seu país. Tant era així que una de les poques i primeres coses que va demanar Havel per a si mateix en accedir al poder va ser tenir la possibilitat de conèixer personalment Lou Reed. La trobada es va produir, i tots dos personatges en van guardar sempre un record especialment agradable, que van manifestar públicament en diverses ocasions. Mentrestant, Václav Havel va ser conseqüent amb el seu ideal de llibertat fins al punt de possibilitar un referèndum d'autodeterminació (el que va comportar la separació d'Eslovàquia i Txèquia en dos estats independents) que ell, personalment, abominava. Però Havel no va sucumbir en la temptació de creure que els seus posicionaments fossin més rellevants que els de la ciutadania que governava.

Havel va ser un governant de discursos memorables. En un dels més recordats, el que va pronunciar l'1 de gener del 1990 en la seva presa de possessió com a president de Txecoslovàquia, va dir coses que ens compensen de les que escoltem en boca dels dirigents d'avui: "Vivim en un entorn moral contaminat. La nostra moral va emmalaltir perquè ens vam acostumar a expressar coses diferents de les que pensàvem. Vam aprendre a no creure en res, a no fer cas dels altres, a preocupar-nos tan sols de nosaltres mateixos [...]. No podem culpar de tot els governants anteriors, no tan sols perquè seria fals, sinó també perquè podria adormir-se el deure amb què cadascun de nosaltres s'enfronta avui [...]. La llibertat i la democràcia impliquen la participació i, per tant, la responsabilitat de tots nosaltres". Les paraules de Václav Havel ens recorden que els vells rockers no moren mai.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT