No guanyarem els sis títols, però cinc encara són ben possibles, i tres ja són al sac. No guanyarem la quarta Lliga consecutiva, però hem estat a punt i hem lluitat fins al final. Ahir no li vam donar un bany al Madrid de Mourinho, i això és notícia, perquè ens hem acostumat a guanyar-los i fins i tot golejar-los. Ara i aquí, cinc minuts després de la desfeta d'ahir, vull deixar escrit que estic molt orgullós d'aquest equip. Moltíssim. Que aquest és el millor Barça de la història, per això es mereixia ahir 122 pàgines de suplement a L'Équipe francès. Els estic exactament igual d'agraït que el dia del 2-6 o el del 5-0. Són els mateixos, ho van treballar, no els va sortir, sé que ho tornaran a intentar, sé que dimarts es deixaran la pell contra el Chelsea, i jo seré al Camp Nou deixant-hi la veu. Avui és un dia important per al nou barcelonisme, el dia que demostrarem que sí que hem canviat, que i tant que creiem en els valors. Que l'enamorament del Barça d'en Pep i en Messi no era pels 13 títols, no era perquè sempre apallissava el Madrid. És per l'estil a dins i a fora del camp. Per la persistència. L'actitud impecable del públic ahir a l'estadi, en una nit plujosa i espessa, demostra que som menys resultadistes i més fidels. Que estem amb l'equip quan menys s'ho mereix, que és quan més ho necessita. Visca aquest Barça irrepetible encara que perdi la Lliga.
