Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Per al nen, la nena i la iaia

Expliquen a les tardes de Catalunya Ràdio que uns emprenedors barcelonins han muntat una discoteca per a pares i fills. Els pares enrotllats i els fills amb poques coses per amagar poden anar-hi plegats a moure l'esquelet (per fer servir una expressió clàssica d'en Leslie, dels Sírex). No sabem quina música posen en aital recinte, però segur que aquestes famílies exemplars arribaran a un acord melòman. Segons m'asseguren persones de tota confiança, hi ha un tipus de mare que arriba al clímax ballant el " No rompas más mi pobre corazón ", sense que ningú no li prengui la custòdia, que quedi ben clar.

Estic a favor que pares i fills comparteixin tota mena d'activitats, inclosa la venda ambulant il·legal. Però tot té un límit. Al restaurant El Marejol, de Vilanova (que disposa d'una carta de vins fantàstica i d'uns llamàntols encara més fantàstics i amb un emocionant sobrepès) els pares dinen mentre els plançons juguen a la taula del costat amb una cangur del tot vocacional. Oh, meravella. Això fa que la ingesta paterna, així com les relacions interpersonals de les criatures, flueixi d'allò més. Els teatres alemanys tenen espais perquè els pares hi deixin els nens (no per sempre) mentre veuen la funció. Cal, doncs, una discoteca per a pares i fills a la vegada? Farem també meublés per a tota la família? No hauríem de vetllar pel dret suprem que té un fill a avergonyir-se de manera letal i irreversible si veu el seu pare ballant amb un cubata a la mà?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT