El primer amor: carta a Joan Manuel Serrat
Tu vas ser el primer gran amor de molts catalans. Després, allò que passa, la vida ens va portar per camins diferents. Tu vas descobrir altres països i nosaltres vam enamorar-nos d’altres músics. Ara que celebres els 50 anys de cançó és un bon moment per retrobar-nos.
La meva infància són les teves cançons, que el meu germà gran se sabia de memòria. Les cantava senceres i avançava els versos un segon abans que jo els sentís de la teva veu. Jo tenia nou anys quan va morir Franco, els mateixos que tenia el meu pare el 1936. Ells van ser nens de la guerra i nosaltres fills d’una dictadura que agonitzava. La por havia anat desapareixent, però quedava el silenci. Un silenci que volia ser protector. Havíem d’espavilar-nos a descobrir el món i les teves cançons ens hi van ajudar molt.
La poesia de Joan Salvat-Papasseit, la d’Antonio Machado i la de J.V. Foix les vaig conèixer gràcies a tu. O gràcies al meu germà, ja no ho sé. Durant un temps, tu i el meu germà vau ser la mateixa persona. Sempre tan ben avinguts. El que primer cantava l’un, després ho reafirmava l’altre, fil per randa, des del tocadiscos. Per a mi representàveu el món adult i aleshores la distància entre grans i petits era immensa. Quan parlàveu els grans, nosaltres havíem de callar. I escoltar.
Tu vas créixer amb Concha Piquer i Juanito Valderrama a la ràdio. Jo, amb els monòlegs d’en Capri, l’Urtain boxejant a la tele, la por que em feien la veu i les arrugues de Lola Gaos, i amb l’Ornella Muti de mite eròtic. I quan arribava el diumenge al matí, que era el dia que a casa meva es posava la música, un altre cop sonava la teva veu. Les teves cançons són fotos d’època. Això ho he vist amb el temps. I m’he adonat del mèrit d’escriure La tieta amb encara no 20 anys. Com pot ser que tan jove sabessis descriure tan bé la soledat d’una dona gran?
Vas començar a cantar el 1965, un any abans que jo naixés, i aquest dimarts que ve publiques Antologia desordenada. 50 anys, 50 cançons. El presentaràs a l’Estudi Toresky de Ràdio Barcelona, allà on vas debutar de la mà de Salvador Escamilla. La vida té aquest punt circular que et fa donar voltes fins que arriba un moment que et ve de gust tornar a escoltar les cançons amb què vas créixer. Que el primer amor era important és una cosa de la qual no t’adones fins que han passat els anys i te’l tornes a trobar.
P. D. Explica Miguel Gila que et va veure tocar per primera vegada el 1967 a Barcelona, a El Papagayo. Al final del concert, et va felicitar: “Els cantants m’entren per l’oïda o per la pell. I tu m’has entrat per la pell”. Deu ser la manera que la connexió emocional ja no es pugui trencar.
