POBLES I CIUTATS ja tenen els llums de Nadal penjats, a punt per a l'encesa. Els botiguers enllesteixen aparadors. Els publicistes han enregistrat anuncis amb bombolles i glamur. Torroners i pastissers assaboreixen la seva dolcíssima feina. Aviat tocarà desembolicar les figures del pessebre i treure el cap per la Fira de Santa Llúcia. I a les escoles, la mainada comença a assajar nadales i a recitar poemes, entre els quals aquest hivern -ves per on, ens hem saltat la tardor!- en podran triar algun de nou de la seva poeta preferida, la Joana Raspall, que celebra els 100 anys amb un llibre il·lustrat per Ignasi Blanch i publicat per Mediterrània. Acaba de sortir d'impremta. Com diu Àngel Duarte al pròleg, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any " sembla escrit per la mà d'un àngel".
En un dels versos inèdits, titulat Fum, fum, fum , la Joana, que ha sobreviscut a dues dictadures i una guerra, ens diu que "viure no és un joc / ni una proesa", sinó una cosa més senzilla: "Viure és un Nadal / entre el poc i el massa. / És un foc que cal / encendre'l amb traça". Durant totes aquestes dècades, ella ha sabut mantenir encesa la flama de la poesia i de la llengua, pensant sobretot en els lectors més petits, els que ahir ens van regalar un diari preciós, tot dibuixat. A tots ells, i a nosaltres, els bons desitjos de la Joana: "Us vull dir «Feliç Nadal» / i us ho dic en català. / Totes les llengües són bones / per beneir i estimar. / Quan l'amor es fa paraula / de tothom és ben rebut; / amb amor, doncs, us desitjo / benestar, pau i salut!". Moltes gràcies, Joana.
