Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El cap ben alt, que cauen meteorits

Ahir a la tarda va caure un meteorit del cel. Concretament, un bòlid, un cos de la mida d'una pedra que, en cremar-se i coincidir amb una llum crepuscular, va agafar un to verdós i va distreure molts catalans que el van veure a Barcelona, l'Alt Empordà i les Terres de l'Ebre, entre altres llocs. Al vespre era un tema de conversa, l'espectacle de veure'n la desintegració. Les coses misterioses que cauen del cel generen curiositat, entusiasme i suspens. Es manté el misteri. La gent de seguida es va abocar a comentar-ho a les xarxes socials, amb l'esperit propi de les ocasions especials, el que hem definit com "Jo hi era", "Jo ho he vist", aquest efecte que a vegades fa créixer els fenòmens i exagerar-los i tot. Era un divendres d'una setmana intensa, en què enterràvem Santi Santamaria, la condemna al tancament de TV3 al País Valencià creixia tant com la indignació i la ràbia, i en què començàvem a saber que la retallada posarà en perill la continuïtat d'algunes escoles de la Bressola a la Catalunya Nord, com publiquem avui. No crec que el meteorit ens portés cap bona nova, ni estic tan desesperat per necessitar interpretacions màgiques, però celebro la visita furtiva del bòlid caigut del cel com a indici que, malgrat el panorama que patim i malgrat com ens fa anar de bòlit la crisi a tots nosaltres, hem de continuar caminant amb el cap ben alt. Que no s'apague la llum.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT