Publicitat
Publicitat

La campanya electoral

Que en una llista de país hi hagi Pep Guardiola o Lluís Llach em sembla simbòlic, però no crec que sumi ni un sobiranista més dels que ara hi ha. Explicar amb quins diners de més comptaria el nou estat català i per què es farien servir sí que em sembla important durant la campanya electoral (amb una sola formació o diverses). El benestar immediat és el que ens importa. Saber que quan paguem l’IVA en aquest futur estat, aquest IVA servirà per a tal i tal cosa. Ara el paguem, però potser no tant per una consciència social sinó perquè toca. Aquest IVA se’n va i intuïm que serveix per fer estacions d’AVE fantasma.

Quan tota mena de gent critica Podem per “populistes” (si jo et dic “populista” deixo de semblar “populista”) i diu que les seves propostes són inviables, oblida el que és fonamental. Tots els altres partits han fet promeses econòmiques igualment inviables, que no han complert. Els llocs de treball del PSOE, la taxa d’atur del PP... La proposta de Podem no és menys inconcreta que la proposta de Ciutadans. La proposta de Podem no és tan diferent de la proposta de les CUP, el que passa és que els de les CUP no van a la tele.

La campanya electoral que s’acosta ha de ser la més moderna de la història. Els líders dels partits han d’explicar-se a les àgores, a les cerveseries, als pavellons esportius, perquè no els convidaran a La Sexta. No pas en el format del míting, per als convençuts. Han d’acceptar preguntes. Han de poder explicar que no votar partits independentistes suposa voler viure a Espanya amb tot el que significa. I que, quan els partits unionistes acusen el govern de “no governar” i estar només capficat en el procés, callen que no hi ha cap marge per governar. No hi ha diners. I quan es fa una llei com la de la pobresa energètica va i la duen al Constitucional. Això és Espanya. Però a mi no m’han de convèncer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT