Perdó per la cacofonia cada cop més habitual: el diputat imputat per frau fiscal Jordi Cañas, que per desgràcia de les fans va haver de deixar l’escó, ha trobat una feina molt ben pagada al seu propi partit. Segons llegeixo, ara “treballarà d’assessor de l’eurodiputat Juan Carlos Girauta”. Es veu que “cada eurodiputat té dret a llogar lliurement els seus assistents o assessors per un sou total de 20.000 euros al mes”. Que fort, Antònia. Això sí que és renovar la política. Seria una pasterada ni que en fossin 10.000 o 5.000 o 3.500.
En Girauta, segons la web del Parlament Europeu, ja té tres assistents a Brussel·les i un altre de local. O sigui, quatre. Ara, amb en Cañas, en tindrà cinc. Ciutadans té només dos escons al Parlament Europeu (l’altre parlamentari és Javier Nart). Si cada eurodiputat té uns quants assistents i costen això que s’ha publicat, vol dir que un grup parlamentari de dos senyors ja pot fer partits de futbol sala. En què assessora tanta gent? Per a què serveix un assistent? Són pràctiques pròpies d’una altra època, l’època de les vaques grasses, quan no venia d’aquí. Però ara això és una despesa que fa mal.
Els diners per a assistents no els gestiona el diputat, sinó el Parlament Europeu, que fa d’intermediari en aquestes contractacions. Però, en tot cas, ¿un eurodiputat no es pot assessorar sol? ¿No cobra per fer la feina? Entenc que un president de partit, si voleu, tingui secretari i cap de premsa i totes aquestes coses. Però entenc també que un eurodiputat s’ha de reunir, quan cal, amb els assessors del seu grup sense calés pel mig. Vull felicitar en Jordi Cañas. És una feina extraordinària. Li ha sortit bé deixar l’escó. I també vull felicitar en Girauta i els seus quatre assistents i amics. S’ho passaran molt bé, tots sis, a la freda Brussel·les.
