SALVATGE COR
Opinió 05/12/2011

El conflicte d'Àngel Ros

i
Anna Punsoda
2 min

Des de Joan Raventós fins a Pasqual Maragall i Antoni Castells, tots els puntals catalanistes del PSC han fet bandera de l'europeisme. Àngel Ros no podia ser menys i fa poc proposava, en plena crisi, una Europa d'estats febles perquè els catalans puguem comptar-hi plenament. Ja fa trenta anys que Europa és la porta falsa dels socialistes que no volen ni plantejar les tensions entre Catalunya i el govern central. Aprofiten que ningú sap què és aquesta Europa, però obliden que tots podem seguir les votacions al Parlament Europeu i constatar, per exemple, que els socialistes catalans no han mogut mai ni un dit pel federalisme fiscal. O recordar que fa sis anys van promocionar el Tractat per una Constitució europea que només permetia dialogar amb els estats. Un Tractat que Òmnium Cultural, en què Àngel Ros està vinculat, va reprovar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Promocionar una Europa d'estats febles és, a part d'un suïcidi continental, un engany monumental per al catalanisme. És inútil que l'eurodiputada socialista Maria Badia accepti l'oficialitat del català a l'Eurocambra si després el PSC hi vota en contra al Congrés. Molts hem defensat l'existència del PSC com a dic per contenir la Catalunya popular, però l'ús que fan d'Europa per evitar l'enfrontament amb el PSOE ja fa riure. Com també fa riure que Àngel Ros acusi els catalanistes de buscar el conflicte amb l'Estat. El conflicte hi és, alcalde, i de fet serà per aquest conflicte que vostè no liderarà res. Tots sabíem que, pel PSC, la solució màgica no passava pel grup parlamentari propi sinó per voler votar diferent, però fins i tot com a farsa li agraïm el gest. Confio que aviat admetrà el conflicte i les dues opcions reals de renovació que té el PSC: o assumir desacomplexadament el discurs de Bono o constituir-se en partit nou i parar de fer-nos perdre el temps.

stats