L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, està decidit a fer un pas més en la regulació de l'ús de la bicicleta prohibint-ne la circulació per les voreres. És una decisió arriscada, potser precipitada, però necessària. I contra el que pugui semblar, juga a favor de la potenciació i extensió del transport ciclista. Treure les bicis dels espais propis dels vianants voldrà dir, per força, que passaran a competir més per l'espai amb els vehicles a motor. La calçada, i no les voreres, són l'àmbit natural del trànsit rodat i, per tant, també de les bicicletes. Quan els ciclistes només puguin circular per aquestes vies, a la força hi hauran de guanyar en carrils especialitzats o en respecte per part de la resta de vehicles. O totes dues coses alhora. La prohibició, per tant, ha d'anar acompanyada d'altres mesures i de molta pedagogia cap a totes les bandes. I en aquest procés imprescindible, a més dels vianants, la ciutat en conjunt en sortirà beneficiada: la presència de més bicicletes a l'asfalt comportarà la disminució -o l'alentiment de velocitat- dels vehicles de motor, cosa que reduirà el soroll ambiental, un dels grans problemes de la ciutat. Aquest canvi de correlació de forces en el trànsit també pot ser un estímul a favor del transport públic -bus, taxis, tramvies-, menys contaminant i més silenciós que el privat.
En poc més d'un lustre, l'ús de la bicicleta ha fet un salt espectacular a Barcelona i ha contribuït decisivament a millorar la qualitat de vida a la ciutat. És de justícia recordar que l'aposta inicial va venir de la mà del regidor d'ERC Jordi Portabella, que, bastant en solitari, va fer els primers passos amb la implantació de carrils bici, inicialment deserts. A poc a poc la gent s'hi va apuntar. Després va venir el Bicing, fins a situar-nos en el boomactual -118.000 desplaçaments al dia-, que demana una regulació més clara que sigui l'oportunitat per fer un nou pas endavant cap a la consolidació d'una ciutat més amable, verda i, en definitiva, més habitable.
