Diu Javier Marías, l’admiradíssim autor de Mañana en la batalla piensa en mí, una obra mestra de la literatura espanyola, que “el procés sobiranista és una cortina de fum”. Si ho és, també és una cortina de fum el procés unionista. Sempre que alguna cosa ocupa l’interès d’una gran part dels nostres interlocutors pot ser una cortina de fum. I la qüestió és si allò que els nostres interlocutors consideren interessant i els nostres observadors consideren una cortina de fum és un tema que a mi o a vostè ens resulta realment primordial, o si som molt més perversos i el traiem, només, amb intencions espúries, per tapar alguna altra cosa.
Jo puc portar unes arracades precioses que tapin el fet que duc les sabates brutes. Seran, doncs, una cortina de fum. Si no és, esclar, que tothom es fixi en les meves sabates. Llavors la cortina de fum serien les sabates, que, en realitat, taparien la bellesa de les meves arracades. Dependria, doncs, del que veiessin els interlocutors i de les meves intencions. Podrien ser-ho involuntàriament. És a dir: el procés sobiranista seria una cortina de fum si en realitat hi hagués uns dirigents que, a l’ombra, estiguessin articulant els putxinel·lis perquè no penséssim en allò que no volen que pensem. Un procés, perquè sigui una cortina de fum, doncs, ha d’estar controlat per una elit. No pot ser un moviment transversal i popular, perquè aleshores és impossible la maniobra.
¿Està segur Javier Marías que aquest moviment, el que està passant al carrer, és una anada d’olla d’Artur Mas i que tooota la gent que va sortir al carrer se’l creu com al Messies? No és el meu cas, però suposo que no puc convèncer ningú que no em conegui. Si ara, per exemple, Javier Marías es posa a parlar de la crisi i de les retallades, ¿com podem estar segurs que no és una cortina de fum per tapar el sobiranisme?
