Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Una dècada de confusió

La dècada que vam liquidar la mitjanit de divendres es va obrir amb un ball de dígits que ara pot semblar-nos ridícul, però que en aquell moment no permetia al personal posar-se d'acord sobre si la dècada (o el mil·lenni, que sembla més solemne) començava l'1 de gener de l'any 2000 o bé del 2001. Això va donar peu a intenses polèmiques als diaris i a les tertúlies de ràdio i televisió, amb defensors a ultrança d'una opció i de l'altra, cosa que no deixava de ser estúpida perquè no ens trobàvem davant de cap qüestió opinable, sinó davant d'un fet empíric que oferia una (i només una) interpretació correcta. Ara bé, com que vivim en un món en què a cada moment es confon la democràcia i la llibertat d'expressió amb l'exercici estèril de discutir l'evidència, només perquè algú s'ha aixecat un dia amb la idea que això que la Terra sigui rodona és una imposició totalitària que atempta contra el seu dret inalienable a viure en un planeta no esfèric, acaba que ens passem la vida discutint poca-soltades (l'exemple aquest de la Terra acabo d'inventar-me'l: també el podia haver posat sobre l'ús del català a l'escola i hauria resultat igualment absurd).

Però centrem-nos. El cas és que vam començar la ja extinta dècada anterior amb un debat força viu i acalorat sobre la seva data d'inici que va arribar a implicar estaments acadèmics i intel·lectuals de primera línia. Recordo un contundent article de Rafael Sánchez Ferlosio que donava tota mena d'explicacions sobre el calendari gregorià i la història del número zero, mentre es posava les mans al cap i es preguntava si era que definitivament ens havíem tornat tots bojos. I en una facultat d'història (em sembla que era a la Universitat de Saragossa), a primers de gener de l'any 2000 un professor va penjar el següent avís al tauler d'anuncis: "Es fa saber a l'alumnat de l'assignatura tal, que, a tots els efectes acadèmics, el segle passat continua sent el segle XIX".

L'optimista dirà, i tindrà raó, que en aquests deu anys com a mínim hem après a comptar i que aquesta vegada ens hem estalviat la saliva de discutir si la nova dècada començava ahir o fa un any. És més: tampoc no hem tornat sentir a parlar d'aquella psicotròpica llegenda de l'efecte dos mil, que tanta tinta va fer córrer. Era aquella història que afirmava que els ordinadors, suposadament incapaços de reconèixer l'any 2000 al seu calendari, interpretarien que havíem tornat a l'any 1900 i patirien un col·lapse que ens retornaria a una era anterior a la Revolució Industrial.

Òbviament, comparat amb els terrors globals que havíem de conèixer durant els deu anys següents, l'efecte dos mil és una broma entranyable. La dècada, però, va començar efectivament confusa, i vostès mateixos poden jutjar com va continuar mentre repassen aquest número especial de l'ARA. Em ve al cap un títol de Sánchez Ferlosio que deia Vendrán más años malos y nos harán más ciegos . Toquem fusta, com va dir el racionalista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT