Hola, em dic Daniel Fernández, però tothom em coneix amb el nom de guerra de "Un dels 25 diputats del PSC al Congrés, potser el que mana més perquè seu a l'escó de darrere de Manuel Chaves i tot", que com a nom de guerra, la veritat, és llarguet, ho reconec. És cert que no hauria calgut presentar-me, perquè tothom coneix perfectament el nom i la cara dels 25, però he pensat: "Va, com que és Sant Anastasi, tindré un detall amb vostè". Ara, en justa correspondència, vostè ha de tenir un detall amb mi. Per tant, cridem junts (o juntes): "No a les retallades". Va, un altre cop: "No a les retallades".
Sí, és que encara que el govern català vulgui desviar l'atenció, el que preocupa la ciutadania són les retallades. Però, per un càlcul electoralista, volen fer-nos combregar amb rodes de molí... i tenim la boca petita. Imagini's, han pretès convertir en important la votació d'ahir al Congrés per demanar que el govern amic de ZP pagui el fons de competitivitat. I encara més, han intentat fer creure que era rellevant que els 25 diputats del PSC (que som un únic concepte global indivisible) votéssim diferent que el PSOE. Res, morralla. No se'ls cregui. Allò d'ahir res de res. " José Luis, te queremos mucho, pero aún queremos quererte más de lo que te queremos ". I com es fa això? Doncs no demanant que es compleixi l'acord de finançament, sinó fer el que reclamàvem nosaltres: negociar la negociació per negociar l'acompliment de la interpretació d'una llei. Ah, i visca la unitat catalana!!!
