Publicitat
Publicitat

En la democràcia egípcia, espai per a l'islam

El mes passat, els egipcis van aprovar en referèndum algunes esmenes constitucionals que preparen el terreny per a la convocatòria d'eleccions lliures. La votació ha marcat una fita per a la democràcia emergent, després de la revolució que va escombrar dècades de règim autoritari. Però també ha posat en relleu un tema amb el qual els egipcis hauran de bregar mentre consoliden la seva democràcia: el paper de la religió en la vida política.

Abans de la votació, tant els partidaris de les esmenes com els contraris van fer molt ús d'eslògans religiosos i hi va haver un fort debat sobre el lloc que havia d'ocupar la religió en la futura Constitució i sobre la reaparició en l'escena política dels grups islamistes. La d'Egipte és una societat profundament religiosa, i és inevitable que l'islam ocupi un lloc en el nostre ordre polític democràtic. Això no hauria d'alarmar els egipcis, ni Occident.

La tradició religiosa egípcia està arrelada en una visió tolerant i moderada de l'islam. Creiem que la llei islàmica garanteix la llibertat de consciència i d'expressió (dintre dels límits raonables de la decència) i la igualtat de drets per a les dones. Com a cap de l'agència egípcia de jurisprudència islàmica, puc afirmar que l' establishment religiós està compromès amb la idea que el govern s'ha de fonamentar en la sobirania popular. Si bé no es pot separar completament la política de la religió, sí que podem assegurar que no se'n fa un mal ús per obtenir beneficis polítics.

La major part del debat generat pel referèndum es va centrar en l'article 2 de la Constitució -l'any 1971, establia que l'islam era la religió de l'Estat i, uns anys més tard, que els principis de la llei islàmica eren el fonament de la legislació-, tot i que aquest article no estava sotmès a votació. Molts grups religiosos, però, temien que si el referèndum fracassava es podria acabar imposant a Egipte una Constitució totalment nova sense aquest article. D'altra banda, els laïcistes tenien por que l'article 2, si se'l deixava sense canvis, esdevingués el fonament d'un estat islamista que exercís la discriminació cap als cristians coptes i altres minories religioses.

El reconeixement de l'herència religiosa d'un país és un afer d'identitat nacional, i no cal que interfereixi en la naturalesa civil dels seus processos polítics. No hi ha cap contradicció entre l'article 2 de la Constitució interina d'Egipte i l'article 7, que garanteix als ciutadans els mateixos drets davant la llei, independentment de la seva religió, la seva raça o el seu credo. Fet i fet, Dinamarca, Anglaterra i Noruega tenen esglésies estatals, i l'islam és la religió nacional de països políticament laics com ara Tunísia i Jordània. El dret dels cristians egipcis a una igualtat absoluta davant la llei, incloent-hi el dret de ser candidats a la presidència, és sacrosant.

De la mateixa manera, els grups islamistes, reprimits durant molts anys, no poden seguir exclosos de la vida política. Tots els egipcis tenen el dret de participar en la creació del nou Egipte, sempre que respectin els principis bàsics de la llibertat religiosa i de la igualtat de tots els ciutadans. Per protegir la nostra democràcia, hem d'estar alerta contra qualsevol partit amb una organització o amb una retòrica política que amenaci d'incitar al sectarisme; si arriba el cas, la llei i la Constitució preserven la possibilitat de la prohibició.

Els islamistes han d'entendre que en un país amb moviments com ara els Germans Musulmans, el partit Wasat -que fa una interpretació progressista de l'islam- i el salafisme conservador, cap grup no té l'exclusiva de parlar per l'islam.

Al mateix temps, no hauríem de témer que aquests grups, entrant en la política, puguin acabar amb les nostres llibertats recentment adquirides. Certament, la democràcia sotmetrà els partits islamistes a prova; ara hauran de tirar endavant programes i missatges polítics que apel·lin al sector més ampli de la població egípcia. Qualsevol deriva cap al radicalisme no només anirà en contra de la llei, sinó que també comportarà la seva marginació política.

Després de treure's del damunt la pesada llosa de l'autoritarisme, els egipcis no n'acceptaran el retorn sota la disfressa de la religió. L'islam tindrà un lloc en la democràcia egípcia, però serà com a puntal per a la democràcia i la tolerància, no com a mitjà per a l'opressió.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT