Opinió 25/05/2014

El dia després

i
Josep Ramoneda
2 min

Nicolas Sarkozy ha irromput en la campanya, fent seva l’agenda del Front Nacional: patriotisme cursi, antieuropeisme i xenofòbia. Per aixecar la moral del seu país, Sarkozy proposa trencar per dalt la Unió Europea, amb una aliança privilegiada entre França i Alemanya i un euro a velocitats diferents. És a dir, per treure els francesos de la seva frustració s’abraça amb Alemanya perquè sembli que són dues potències d’igual força, encara que sigui al preu de practicar la servitud voluntària amb Berlín. Sarkozy oblida que l’orgull francès exigeix als seus polítics un punt de singularitat (grandeur, en deien abans).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sarkozy proposa que la meitat de les competències de la Comissió retornin als estats. Lamentable concessió a l’eurofòbia. Quan el problema és com afrontar “el canvi d’escala que porta a l’obsolescència progressiva de l’estat nació”, en expressió de Josep Maria Vallès, Sarkozy proposa el retorn al passat. En comptes d’apostar per millorar les estructures supranacionals compartides, contribueix al descrèdit de la Unió.

Sarkozy reprèn també el discurs que fa de la immigració cap de turc del malestar general. Vol suprimir Schengen i que els Estats endureixin les seves polítiques d’exclusió.

Les receptes de Nicolas Sarkozy són un indici de les conseqüències que podria tenir una pujada de l’antieuropeisme. Mal pronòstic té l’europeisme quan un dels seus antics tenors l’abandona per pur oportunisme. El risc d’aquestes eleccions és que el malestar es manifesti per la via del refús més que per la via de l’exigència. Exigència que el principi democràtic regni a Europa i que els ciutadans deixin sentir la seva veu, ara silenciada pel domini del discurs dels experts (des del Banc Central fins a la Comissió) i pel poder dels estats. El vot antieuropeu -diferent del vot crític- reforça l’immobilisme dels poders establerts. És irresponsable respondre a l’eurofòbia acomodant-s’hi, com fa Sarkozy. Tot això sense oblidar Ucraïna, potser les eleccions més importants d’aquest cap de setmana, que poden portar el caos al cor del continent.

stats