Era estiu i a la tele, per omplir, “tocaven un tema”. ¿Hem d’esperar dues hores després d’haver menjat per ficar-nos a l’aigua? El col·laborador granadet, jovial i didàctic (un col·laborador que surt només en temporada d’estiu) declarava que parlaríem “d’allò que les àvies en deien un tall de digestió ”. Li agradava dir “les àvies”, es notava. Ell, sobretot, considera que hem de parlar “de manera que a casa ens entenguin” (cosa que vol dir, segons el seu criteri, que el nivell de la casa dels Súpers és un programa per a premis Nobel). El debat va durar vint minuts. El metge deia que sí, que ens havíem d’esperar. La nutricionista deia que no, que no calia, però que havíem de “menjar lleuger”. La nutricionista (un esqueletet nerviós i susceptible) és d’aquesta mena de dones que faria que els bufets lliures acabessin cotitzant en borsa, de tan poc que menja.
Però el debat de la digestió i la piscina és només un debat d’estiu i ara ja no és estiu. A l’estiu hi pot haver qui faci esperar els nens dues hores per banyar-se. Avui, que ja ha començat l’octubre i amb l’octubre les activitats de natació a les escoles, el debat es crionitza fins a l’estiu que bé. A les notes que envia la comissió d’activitats físiques als “pares, mares o tutors” hi diu ben clar que els nanos han de dur tovallola, xancletes, banyador i casquet (tot allò) i que, sobretot, “han de fer un bon esmorzar” abans de sortir de casa, perquè quan arribin aniran a la piscina. Com veuen, doncs, la digestió es pot tallar només a l’estiu. Corre la terrible llegenda que diu que els polls els escampen les farmacèutiques. ¿I si això dels talls de digestió és només una llegenda que fan córrer els dels programes d’estiu per poder omplir?
I arribem al final de l’article. Ja veuen, amics, de quina manera tan distesa hem passat, ara mateix, uns tres minuts sense pensar en el procés.
