El dret a ser espanyols (by Mariano Rajoy)

Madrit (no ciutat sinó concepte) ha celebrat el seu debat de política general. Apassionant. Sobretot pel PSOE. Imagini's la cosa, que Rajoy (ei, Rajoy!!) ha estat més brillant que Rubalcaba. I la brillantor mostrada per Rajoy, ni l'hi explico. Tres mesures econòmiques d'aquelles que sonen molt bé, però que a l'hora de ser reals tenen tanta consistència com una bombolla de sabó, i una altra, la de no pagar l'IVA fins que cobris la factura, que l'han anunciat més cops que vegades han inaugurat l'Eix Transversal. Ah, i Rajoy va aconseguir baixar del faristol sense pronunciar el cognom Bárcenas. Gloriós. Però repassant tantes hores de xerrera prescindible, sempre acabes trobant un moment iridiscent. En aquest cas, a càrrec de l'anònim guionista que perpetra les desenes de folis que Rajoy recita amb desgana.

Parlant del procés , en un moment donat, el presidente va argumentar: "No podem privar els catalans del dret a ser espanyols". Ah, carai!! Perfecte, li compro la idea. Al comptat. Perquè si això és així, pel mateix motiu no podem privar els catalans del dret a no ser espanyols, no? Benvinguts, per fi, al món dels drets individuals universals. Ara només falta que, un cop garantit el dret que els catalans siguin espanyols, es garanteixi també el dret que els catalans no siguin espanyols. Vaja, ho dic per igualar els drets, oi? Perquè hem de ser tots iguals, no? I com ho fem això? Home (i dona), últimament circulen unes quantes idees. N'hi ha una que proposa, així per resumir, que estaria força bé poder preguntar als catalans quin dels dos drets volen exercir. El problema és que qui ha de donar el permís (casualment qui defensa el dret que els catalans siguin espanyols) no el dóna. Per què? ¿Potser té por que la majoria voti el dret contrari? Semblaria lògic pensar-ho, perquè és que comences a donar drets a la gent i la gent potser va i se'ls agafa.