L'anunci del "cessament definitiu" de l'activitat armada que la banda terrorista ETA va fer ahir quedarà com una fita en la història contemporània del País Basc, una societat que ha viscut massa temps -primer en dictadura i durant més de tres dècades en democràcia- marcada per la por i la violència. Cap idea, per legítima que sigui, no justifica l'ús de les armes. Després de molt dolor, després de 829 víctimes d'ETA, aquest elemental principi moral finalment s'imposa, tant de bo que per sempre.
El pas endavant fet ahir, decisiu per a la tan anhelada pau, és fruit de la lenta evolució democràtica dels darrers anys de l'esquerra abertzale, que no ha estat aliena a la pressió ambiental de la resta de la societat i a l'acorralament policial de la banda.
Amb l'acabament del malson del terror hi surt guanyant tot un país. Euskadi es treu per fi de sobre la vergonya de ser l'últim racó d'Europa on persistia un conflicte armat que segava vides, que feia impossible una existència digna i lliure per a molts bascos i que hipotecava el futur de tots.
La societat basca té ara al davant l'immens repte de la reconciliació. I perquè sigui possible, en aquest inici de la fi d'ETA cal no oblidar les víctimes que deixa enrere, persones innocents, famílies trencades. Mereixen record i respecte, en especial per part de l'esquerra abertzale. Caldran gestos cap a les víctimes, igual com caldrà, en un altre ordre de coses, que en el marc de l'oportuna tutela internacional, es produeixi una negociació responsable per dur a bon port un procés de pau que no serà fàcil.
Ara és l'hora de la pau, el diàleg i la política, una decisiva hora que implica a tothom, els qui no conceben el País Basc dins d'Espanya i els qui no el conceben a fora. Tots. I els governs basc, espanyol i francès. El sobiranisme i l'espanyolisme s'hauran de trobar per fixar el marc democràtic de convivència. Queda molt per fer, però l'adéu a les armes obre un camí d'esperança per al País Basc.
