Lectors amables, permetin-me que novament m’adreci personalment a l’autor de Victus. Albert, això sí que és gran. No contents d’haver fet el ridícul prohibint la presentació de la teva novel·la a l’Institut Cervantes d’Utrecht, alguns dels màxims prohoms del govern espanyol han decidit continuar treballant més i millor a favor de la divulgació i el reconeixement de la teva novel·la. Ja vaig dir, i ho reitero, que sens dubte t’ho mereixes. Però és que resulten commovedors el zel, les ganes i (sobretot) la consciència que les màximes autoritats d’Espanya estan posant en la promoció de la teva obra. Com et passes, Albert.
Ara és ni més ni menys el ministre Margallo qui, endut per l’elegància i el verb gràcil que el caracteritzen, s’ofereix a fer de presentador de Victus, se suposa que per compensar el que va passar a Holanda. Violentament desdoblat en crític literari (n’havíem tingut d’extravagants i fins i tot d’ineptes, però cap com aquest), el savi García-Margallo es despenja afirmant que Victus “ es un buen libro, aunque escrito desde la óptica nacionalista ”. Coincideix, ni més ni menys, amb el gust refinat del seu cap de files i president d’Espanya, Mariano Rajoy, que es va referir a la mateixa novel·la en termes força semblants.
T’ho imagines, Albert? La teva obra ha convertit el consell de ministres dels divendres en un club de lectura sobre les bondats i les maldats de la literatura catalana. Llàstima que no tots els membres (amb perdó) del govern espanyol siguin tan indulgents: per exemple, el cap de gabinet presidencial, Jorge Moragas, acusa Victus de ser “un llibre manipulador de la història”. Ell deu saber per què ho diu, atès que és català i que en sap alguna cosa, de manipulacions, vistes les instruccions que li va transmetre a María Victoria Álvarez per delatar les mangarrufes de Jordi Pujol fill amb la sacrosanta finalitat de “salvar Espanya”.
Però bé, ara és tot un ministre d’Exteriors, àrbitre de la diplomàcia, qui s’ofereix per fer de presentador de Victus, malgrat el seu contingut “nacionalista” (l’original fou escrit en castellà i, per poc que un es molesti a llegir-lo, totes les parts hi surten durament retratades, a través de l’òptica basculant i imprevisible del protagonista Martí Zuviría). Albert, tu deus saber millor que ningú què has de fer amb una proposta com aquesta, però d’entrada sembla que no es pot rebutjar. Si m’ho permets, en el teu lloc acceptaria la generositat de Margallo. Només amb una condició: la de triar data i lloc per a la presentació, i el suport d’un parell de presentadors més, perquè l’acte quedés més lluït. Concretament hi afegiria el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el de Cultura, José Ignacio Wert. El lloc seria la reixa de Melilla, sota els ganivets que la coronen, i la data, un diumenge a les vuit del matí. Jorge Moragas i Alicia Sánchez-Camacho podrien servir aigua, fruites i cafè. Digues sisplau a la Isabel Martí que avisi quan ho feu, que no vull faltar-hi.
