Avui a l'ARA fem un exercici arriscat, amb un punt de provocació, amb l'objectiu, tanmateix, de fer visible el que és poc visible: l'existència en tots els camps de la nostra vida social de dones professionals preparades i decisives. A les portes del Dia Internacional de la Dona, que se celebra dijous, volem obrir així un debat necessari i gens fàcil de resoldre, amb ingredients que massa sovint entren en col·lisió.
Després de més d'un segle de lluita, el feminisme ha conquerit, almenys en les societats democràtiques occidentals, un estatus d'igualtat de la dona respecte de l'home, amb l'accés generalitzat a l'educació universitària i al món laboral. Però sovint ha estat a costa de la mateixa dona, que ha hagut de seguir suportant el pes de la vida familiar i carregant amb les dificultats de conciliació entre el món laboral i la cura dels fills. En realitat, la política de quotes a favor de la presència femenina en llocs rellevants de l'escalafó social, que ha tingut el seu efecte positiu, no ha anat prou acompanyada de canvis de fons en la mentalitat i l'organització social i familiar. S'ha començat una mica la casa per la teulada.
Aquesta tensió ha tingut, a més, un efecte col·lateral consistent a deixar en un segon pla professionals de gran vàlua. Sens dubte hi ha casos d'una notable presència pública, especialment en el camp de la política i el periodisme o la cultura. Però en conjunt, i sobretot en el terreny empresarial, les dones no tenen la visibilitat que els correspondria, exerceixen un lideratge inferior al que podrien aspirar i la seva influència queda limitada. Darrerament, fins i tot es detecta entre les noves generacions una marxa enrere, una renúncia a la professionalitat en favor d'una maternitat més clàssica i exclusiva. Com si les filles de les primeres superwomen fessin un retret indirecte a les mares que els van obrir camí.
El debat està servit. I, en tot cas, de dones influents, socialment rellevants, n'hi ha, tot i que algunes siguin invisibles.