Opinió 19/11/2011

La folla victòria de Don Mariano

i
Ignasi Aragay
1 min

Demà serà un dia per enterrar al cementiri dels records. Per contrarestar els funestos resultats que ens cauran al damunt, agafem-nos-ho amb un somriure als llavis. Una jornada mortífera només es pot combatre amb una solemne rialla, ni que siguin quatre píndoles d'humor negre. Aquí les teniu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A Joan Riudavets, menorquí mort als 114 anys, poc abans de finir li van demanar què en pensava de la mort. La resposta és antològica: "Res, res, és que a la meva edat no es mor ningú!" Dalí, de gran, anava dient que el sobtava un fet lamentable i enigmàtic: "Veig que s'està morint gent que no s'havia mort mai". Groucho Marx tampoc s'ho va agafar gaire seriosament, això de traspassar, i al testament va deixar anotat que el dipositessin estirat "damunt la tomba de Marilyn Monroe". I després hi ha aquell epitafi que cantava La Trinca: "Aquí descansen els ossos, d'un que els tenia molt grossos, els ossos".

Riure's de la mort és una bona manera de no pensar en la mort, igual com les cites electorals són el millor sistema per oblidar la democràcia la resta de la legislatura. Fet i fet, mai no s'havia parlat tant de democràcia com ara que s'han designat governs de tecnòcrates sense passar per les urnes... Però que no ens deprimeixi l'anunciada victòria del PP. El que és greu és la derrota financera d'Espanya, que ens arrossegarà a tots avall, inclòs el flamant nou president Don Mariano Rajoy. Ja ho deia Erasme de Rotterdam, "la vida humana no és sinó un joc de la follia".

stats