Opinió 23/11/2013

Carta a Floquet de Neu: 'Si fossis viu'

i
Albert Om
2 min
Si fossis viu

Tu vas ser la primera marca Barcelona abans que ens plantegéssim quina marca volíem ser. Vas ser la primera atracció quan Barcelona encara no era un parc d'atraccions. I et vas morir un 24 de novembre del 2003, just quan començava el gran esclat turístic de la ciutat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

He intentat imaginar-me què passaria si encara fossis viu i t'he vist al Zoo vestit amb la samarreta del Barça. Nike hauria pagat molts diners a l'Ajuntament per aquesta operació comercial i l'equip de govern no s'hi hauria pogut negar, Floquet, perquè estem en crisi. El president de l'Espanyol s'hauria queixat, però la foto ja hauria donat la volta al món, i qui sap si hauries tornat a ser portada de National Geographic : un cas únic al món, el primer goril·la albí blaugrana.

T'he vist, també, de mascota dels Jocs Olímpics d'Hivern de Barcelona. Llavors sí que seria una candidatura imbatible. Qui al món s'atreviria a dir que aquesta ciutat no té res a veure amb la neu, si el seu símbol màxim es diu Floquet de Neu? Esclar que potser abans ja haurien passat pel Zoo uns senyors molt rics de Qatar, que tenen molt petroli i pocs escrúpols, i t'haurien canviat el nom. També ens hauries estat de gran ajuda en el nostre combat indesmaiable a favor del dret a decidir. La cadena humana de l'Onze de Setembre podria haver passat pel Parc de la Ciutadella perquè el món sencer veiés com individus de totes les espècies animals ens entrellaçàvem les mans a favor d'un mateix objectiu. Hauríem sentit a dir que, independentment dels seus orígens, és català tot aquell qui viu (i és exhibit) en un zoològic de Catalunya.

L'any que ve compliries els 50 anys i els actes en el teu honor se sumarien al calendari atapeït d'activitats que ja tenim per al 2014. Tan bon punt s'acabés la celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu, ja començaríem amb el teu cinquantenari. La casa per la finestra, màxim desplegament i un diari especial de l'ARA per reivindicar la teva figura, tan oblidada els últims anys.

No crec que t'agradés tot el que t'hauria tocat viure. T'imagino com el primer dels nostàlgics de la Barcelona dels 70, quan els únics turistes érem els nens de poble que et veníem a veure. T'imagino protestant i aixecant una pancarta: "No feu amb la ciutat el que un dia vau fer amb mi; posar-me en una vitrina perquè em vingués a veure la gent de fora".

P.D .

Aquesta setmana es fan al Zoo de Barcelona actes en record teu, amb dues absències destacades: el teu descobridor, Jordi Sabater Pi, mort el 2009, i Román Luera, mort el 2010, el veterinari que et va acollir al seu pis de l'Eixample el teu primer any de vida a Barcelona.

stats