El govern espanyol ha ultimat el seu model per gestionar els aeroports del Prat i de Barajas. El consell de ministres va aprovar ahir la creació de dues societats que actuaran com a consells rectors dels dos aeroports. El model permetrà a les institucions catalanes tenir una posició majoritària en el consell rector del Prat. Des de Catalunya es podran nomenar cinc dels nou membres de l'ens. Dos ho seran per la Generalitat, un per l'Ajuntament de Barcelona, un pels ajuntaments de l'àrea metropolitana i un altre serà nomenat pels agents de l'àmbit econòmic. Seran majoria en un consell de 9 membres. El problema és que les decisions s'hauran d'adoptar amb els vots de dos terços del consell rector, i en alguns casos faran falta les tres quartes parts. Aena, per tant, seguirà decidint, o vetant, aquelles decisions que no pugui acceptar.
És un pas endavant que ahir el Govern va qualificar "d'històric", però no és el model que es volia aconseguir quan es va reclamar amb gran contundència un canvi en la gestió en l'acte de l'Iese del 22 de març del 2007. Perquè el que ha establert el govern espanyol és que Catalunya estigui present en la vigilància de la gestió, però no en la gestió, segon i principal problema.
L'aeroport del Prat guanyarà competitivitat, perquè el que sí que s'ha decidit amb claredat és la privatització de l'aeroport de Barcelona, igual com el de Madrid. L'empresa que aconsegueixi la concessió lluitarà pel Prat i se'n beneficiarà el conjunt de la societat. Però no era el model previst.
El mateix president Artur Mas va admetre que vigilar la concessió -la responsabilitat del consell rector- era la influència que es podia aconseguir, però no la desitjada. Ara, a més, la composició del consell rector, amb les majories establertes, no permet una vigilància sense la vigilància d'Aena. I, al capdavall, al Prat seguirà sent l'Estat qui decidirà la fixació de tarifes, per exemple, que no estarà en mans del consell rector.
