Publicitat
Publicitat

MOLÈSTIA A PART

La gran migdiada

Segur que ara els tens als peus, recolzant el cap sobre els teus genolls o arreplegant mitjons del pot de la roba bruta. Potser jau sobre una clapa de sol que escalfa el parquet de casa i no et perd de vista mentre fas ganxet. El tòpic el defineix com el millor amic de l'home. L'empírica ho confirma en un alt percentatge de casos. El gos, company fidel i infatigable, ombra d'amo i mestressa. Compensa la seva visió de reduïda gamma cromàtica amb desenvolupadíssims sentits de l'oïda i l'olfacte. Però també de la lleialtat i la noblesa.

Comparat amb els humans, els gossos sovint hi surten guanyant, i d'arguments en sobren. De moment cap gos ha provocat una crisi econòmica planetària ni se li ha acudit enregistrar un disc de reggaeton eròtic. És probable que la mancada capacitat intel·lectual canina hi tingui a veure. Ara bé, la privilegiada ment humana tampoc ha fet res per evitar aquests cataclismes. No oblidem l'altre tòpic: qui no té gos no entendrà aquest article (però havent arribat fins aquí, què costa llegir-lo fins al final?). En canvi, qui en tingui no se sorprendrà en saber que dos artistes pop com Dieter Roth i el recentment desaparegut Richard Hamilton van crear una exposició només per a gossos que ara podem veure al Macba. Quadres amb salsitxes i escultures canines exposades a l'alçada de l'animal que, malauradament, cap gos podrà veure. Els ho explicarem quan arribem a casa i confessem al nostre amic quadrúpede allò que no sap ningú més mentre l'amanyaguem per descarregar les tensions de la jornada.

Un gos garanteix moments únics de sintonia animal i episodis memorables. Veure'l gaudir com mai després d'una nevada, comprovar atònits que ha après els dies de la setmana o que també s'emociona amb els gols del Barça. Qui l'ha experimentada sap que la vida amb gossos és gratificant. Fins al dia inevitable en què tanquen els ulls per començar la gran migdiada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT