El rei Joan Carles I va dir en el seu discurs de Nadal que "la justícia és igual per a tothom", una manera molt clara d'afirmar que la institució monàrquica no interferiria en el procés judicial que havia d'afrontar un dels seus membres, el duc de Palma, Iñaki Urdangarin. El gendre del rei ha declarat aquest cap de setmana durant més de 20 hores davant del jutge José Castro, en unes sessions maratonianes en què el magistrat ha evidenciat que no permetrà cap tracte de favor a l'imputat, per molt que sigui membre de la família reial.
Aquesta actuació del jutge és important perquè reforça la credibilitat de l'estat de dret, sempre en qüestió quan l'acusat és algú poderós (recordem la polèmica absolució de l'expresident valencià Francisco Camps pel cas dels vestits o els incomprensibles retards del judici contra Carlos Fabra). Cal dir, però, que el jutge Castro no va dedicar 23 hores a l'interrogatori per millorar la imatge de la justícia, sinó perquè l'acumulació de proves contra Iñaki Urdangarin és tan enorme que calia preguntar i repreguntar per cada operació, per cada correu electrònic, per cada entrevista, per cada firma.
La línia de defensa del duc de Palma ha estat negar qualsevol responsabilitat, fins al punt de voler fer creure al jutge que com a administrador de l'Instituto Nóos no va arribar a prendre cap decisió. Al llarg de la declaració (a la qual ha tingut accés l'ARA) es percep el nerviosisme del jutge, que acaba la paciència més d'una cop. El cas seguirà ara el seu curs i no es descarta una nova citació del duc o fins i tot un acarament amb el seu exsoci Diego Torres. La justícia té, doncs, ara una magnífica oportunitat per demostrar que, realment, com va dir el rei en el discurs de Nadal, la justícia és igual per a tothom. La feina feta fins ara pel jutge Castro, els fiscals Horrach i Carrau i els investigadors de la policia mereix que s'arribi fins al final de tota la trama. I si és així, el duc de Palma ho tindrà realment difícil.
