La guerra dels ‘drones’
‘DRONES’ I BANDERES. El drone va ser la guspira. Un partit d’alt risc. Sèrbia-Albània a l’estadi del Partizan de Belgrad, dimecres passat. Minut 41, 0 a 0 al marcador, i un avió no tripulat amb una bandera de la gran Albània -que inclou el territori de Kosovo, independitzat de Sèrbia- creua el camp. Un defensa serbi atrapa el drap i dos jugadors albanesos l’hi intenten prendre. Mentrestant, un grup de seguidors envaeixen el terreny de joc amb l’ultra Ivan Bogdanov al capdavant, el líder dels anomenats Tigres d’Arkan, els hooligans de l’Estrella Roja que han agafat el nom del grup paramilitar serbi responsable d’alguns dels episodis de neteja ètnica més brutals de la Guerra dels Balcans. Batalla campal, partit suspès, possibles sancions i màxima tensió per a la visita oficial que el primer ministre albanès ha de fer aquesta setmana a Belgrad. I tot va començar per un drone. Per un borinot -traducció literal de la paraula anglesa que s’utilitza per anomenar aquests avions no tripulats- convertit en una nova amenaça. En una arma de conseqüències imprevisibles, que prolifera en un buit legal. El somni del general Henry Arnold fet realitat. Diuen que aquest militar de les forces aèries dels Estats Units va predir el 1945 que la pròxima gran guerra “es lluitaria amb avions sense tripulació”. Ell va ser l’ideòleg d’enviar uns quants B-17 i B-24 carregats d’explosius i pilotats per control remot contra les línies enemigues. Aquells atacs no han passat als llibres d’història de la Segona Guerra Mundial però Arnold va deixar escrit que si s’aconseguia desenvolupar “aquesta mecànica, se salvarien d’entrada moltes vides”.
‘DRONES’ I DRETS. El brunzit dels drones s’imposa. Amazon ha començat a provar l’enviament de paquets amb vehicles no tripulats. Google, també. Els drones vigilaran fronteres des d’Arizona al Mediterrani. La Generalitat ha anunciat que comptarà amb un d’aquests vehicles per a la campanya d’incendis 2015. Dronestagram és la nova xarxa social per compartir fotografies i vídeos fets des d’avions no tripulats. Drones amb càmeres de televisió sobre els estadis de futbol. Paparazzis no tripulats que roben imatges i s’infiltren en la nostra privacitat. És el gran negoci en expansió. L’arma que tothom vol tenir.
Els Estats Units, la Xina, Israel, el Regne Unit i l’Iran ja els utilitzen. Suïssa, França, Itàlia, Espanya, Grècia i Suècia col·laboren en el desenvolupament d’un model propi, el Neuron. Rússia diu que posarà el seu en servei el 2020. El Pakistan ha demanat ajuda als xinesos per poder utilitzar aquests avions en la lluita contra els talibans.
Un informe del Council on Foreign Relations adverteix que el més perillós dels drones és que “han abaixat el llindar per a l’ús de la força”. És com si una embriaguesa de suposada invulnerabilitat -pel fet que es redueixen les baixes militars pròpies- facilités la decisió de prémer el gallet. Va ser la “nova Amèrica de John Wayne” -com en diu de l’administració de George W. Bush una editorialista del New York Times - qui va posar en marxa el programa d’atacs no tripulats, però és Barack Obama qui ha fet d’aquest instrument la nova màquina de la guerra global dels EUA. Els bombardejos aeris contra l’Estat Islàmic són l’últim episodi d’una estratègia que genera molts dubtes.
Segons un estudi de la Universitat de Stanford, el nombre de terroristes “d’alt nivell” assassinats amb aquests aparells representa només un 2% de les baixes totals que han provocat. Entre 500 i 800 civils han mort al Pakistan i al Iemen per atacs amb drones. Més de 200 eren nens.
La indústria de l’armament ha trobat una nova joguina -amb moltes aplicacions civils- però ningú ha resolt encara com afecten els drones als drets fonamentals, com el dret a la privacitat i a la pròpia imatge. Com es regularà aquest nou trànsit aeri? Quines conseqüències tindrà per a la guerra si s’imposa aquesta temptació que relativitza el cost de donar l’ordre de matar? I per a aquells que premen el botó a milers de quilòmetres de distància?
