En una entrevista molt interessant a l'ARA de diumenge, l'empresària Maria Reig lamentava que encara no sabem quin és el model de país del nou Govern. Reclamava alinear planetes, trobava a faltar un director d'orquestra, exigia un guió. És cert que Mas disposa d'un bon equip de guionistes, però sovint se'ls veu més enfeinats improvisant rèpliques que construint una trama central sòlida. Ho deia la mateixa Reig: "Escoltar el que els diuen els amics, els diaris i les manifestacions no deixa fer política als polítics". Mas té l'oportunitat de la seva vida (i de la nostra) i l'obligació d'estar a l'altura. I per a això el guió ha de ser ambiciós. El context econòmic mundial l'ajuda, perquè cada cop sonen més ridícules les crítiques simplistes que el pinten com el sàdic de la pel·lícula que disfruta retallant perquè sí. L'oposició haurà d'entendre que criticar cada mesura quan la gent veu Obama i Merkel i Sarkozy als telenotícies els condemna al paper de secundaris previsibles i sobreactuats. I per fer avançar la sèrie el guionista en cap de Mas ha de matar aquests capítols que s'estan fet pesadíssims sobre el passat immediat i qui en té la culpa, no confondre l'enginy creant excuses amb la necessitat de donar arguments sòlids, i dibuixar a aquest viatge duríssim un destí que sigui creïble i ens engresqui. Sabem que és una trama llarga i de les que fan patir, cal que intuïm que el final feliç és possible.
