El govern espanyol prepara una reforma fiscal que, com ja ha passat amb tantes altres lleis, voldrà aprovar aprofitant la seva majoria absoluta. Pot fer petites aliances amb el PNB o amb CiU per tenir els seus vots, però tant se val... En tot cas estem a les portes d'una nova reforma regressiva, favorable als interessos dels ciutadans amb més renda i fortuna, i perjudicial per a les classes mitjanes i populars. Per això vull recordar alguns principis als quals sovint l'opinió pública no presta prou atenció.
1. Impostos, per a què? Fa segles, els impostos eren sobretot les aportacions dels ciutadans d'un territori perquè el seu senyor (rei, comte, baró...) pogués finançar algunes activitats col·lectives, sobretot les guerres, volgudes o no pels seus súbdits. En els estats moderns i democràtics, els impostos financen les administracions públiques, permeten les inversions públiques i, sobretot, cobreixen els costos dels serveis públics. Com més amplis i gratuïts siguin aquests serveis, més grans han de ser els pressupostos i per tant més important ha de ser la recaptació d'impostos. Només es pot judicar si el nivell d'impostos és gran o petit en funció del nivell de l'estat del benestar que una societat vol. En els estats amb baixa imposició, els ciutadans amb més recursos tenen serveis pagant-los privadament, però els més pobres no. Això vol dir que és totalment inadequada una afirmació molt corrent, comprensible però errònia: "Com menys impostos, millor". El model que això suposaria és el d'una societat molt més desigual. Aquest no ha estat el model de l'Europa moderna des de fa un segle, i hem de procurar que no ho torni a ser.
2. Equitat vertical. Les economies que funcionen basant-se en la iniciativa privada i amb un mercat lliure acostumen a ser molt més productives que les planificades, però tenen l'inconvenient que sempre provoquen importants desigualtats en les rendes. Les societats que hem escollit aquest model hem de compensar aquest defecte i hem d'aconseguir un millor nivell de justícia i d'equitat. El sistema fiscal és l'instrument més eficaç per arribar-hi. Aquesta equitat significa que, una vegada s'han recaptat els impostos i s'han finançat els serveis públics gratuïts, les persones més riques hauran rebut en forma de serveis menys del que havien pagat d'impostos, i les més pobres hauran rebut molt més del que havien aportat. Per tant, també és equivocada l'expressió que se sent sovint en alguns sectors: "L'Estat m'estafa, ja que em dóna uns serveis que representen menys del que he pagat d'impostos". Al contrari; és senyal de bon funcionament de l'estat del benestar.
3. Equitat horitzontal. Els impostos sobre les persones graven normalment tres coses: les rendes, el patrimoni i el consum. En els dos primers les escales són normalment progressives; en el tercer és més difícil. Però, en general la manca d'equitat ve també d'altres aspectes menys evidents.
A)Les rendes altes dediquen només una part dels ingressos al consum, i poden estalviar; les rendes baixes han de dedicar-ho tot al consum. Per tant, els impostos sobre el consum, que darrerament han augmentat molt, són clarament regressius.
B)L'equitat horitzontal demanaria que es gravessin totes les rendes de la mateixa manera, independentment del seu origen. Era així fa uns anys. En canvi, en l'actualitat, les rendes del treball paguen uns impostos molt més alts que les provinents del capital o dels guanys especulatius. Com que una part molt important de la població només té rendes del treball, i en canvi les persones més riques tenen molts ingressos de tipus financer, això torna a ser un nou element de regressivitat.
C)Hi ha una voluntat clara d'eliminació dels impostos sobre el patrimoni, tant els de caràcter anual com en ocasió de la seva adquisició per herència. És una mesura que afavoreix els posseïdors de fortunes i que a més dificulta el control de les rendes provinents de la fortuna, perquè facilita l'ocultació i fa que el frau en aquest tipus de contribuents sigui molt més difícil de perseguir. Aquesta vegada la frase corrent pot ser exagerada, però és bastant certa: "Acaben pagant impostos només els que viuen del treball".
La reforma està anunciada. Em fa por que la proposta que faci el govern del PP vagi en un sentit contrari a l'equitat, i provoqui un nou augment de les desigualtats, que ja són de les més grans de la UE. Cal posar-hi més atenció.
