Publicitat
Publicitat

Una mesura encertada

Recentment s'ha produït un fort debat a Catalunya per la reforma de l'impost de successions i donacions feta pel govern de la Generalitat, que suposa la seva desaparició per a les herències entre familiars de línia directa. L'Estat espanyol té cedit totalment aquest impost a les comunitats autònomes, que tenen àmplies competències normatives per canviar-ne la configuració. La majoria d'autonomies ja havien fet reformes en la línia de Catalunya.

Té sentit l'impost? Podem trobar arguments a favor i en contra. De la mateixa manera que justifiquem que l'impost sobre la renda ha de gravar la percepció d'una renda salarial perquè implica una manifestació de la capacitat econòmica de qui la rep, podem justificar que es gravi la percepció d'una herència perquè incrementa la capacitat econòmica de qui la percep. Un altre argument a favor de l'existència del tribut és que ajuda a reduir les desigualtats socials i econòmiques i a assolir més igualtat d'oportunitats entre els individus. En contra de l'impost es pot argumentar que el tribut representa una doble imposició si es considera que la família és qui ostenta la capacitat econòmica. Quan els béns es transmeten entre familiars, es pot afirmar que ja van tributar en obtenir la renda que permeté un determinat nivell d'estalvi, que és el que es transmet. A més a més, aquest tribut ocasiona els problemes típics de gravar el capital en un món globalitzat en què el cost de la seva mobilitat ha disminuït considerablement. A aquests problemes s'hi afegeixen els que es deriven de la dificultat de valoració dels actius, del control i del frau fiscal per part dels contribuents amb més capacitat econòmica, cosa que desvirtua el seu fi redistributiu.

Per aquestes raons, i malgrat que és un impost molt antic, ja que ja existia en l'època romana, en els sistemes fiscals moderns està agafant cada vegada més un paper secundari. La seva recaptació només representa el 0,2% del PIB tant en els països de l'OCDE com en els de la UE. Països com Austràlia, el Canadà, Itàlia, Portugal i Suècia no l'apliquen. Segurament aquest tribut tindrà un procés semblant al de l'impost sobre el patrimoni, que actualment a la UE-15 només conserva França. En la imposició moderna, la tributació personal sobre la riquesa està desapareixent a causa dels problemes esmentats. ¿Això fa que es perdi equitat? No necessàriament. S'han d'introduir noves formes de contribució fiscal que responguin més a les necessitats del present. Per exemple, el copagament dels serveis sanitaris consumits per les rendes més altes pot ser un nou sistema per generar equitat i progressivitat. Cal tenir en compte que l'equitat també s'aconsegueix mitjançant les polítiques de despesa pública.

Ara bé, en el cas que ens ocupa, hi ha altres raons que poden justificar les reformes fetes per les autonomies. Una és que el tribut no complia clarament el seu paper redistributiu. L'existència de tractaments favorables, com el de la transmissió de l'empresa familiar, provocava clares iniquitats. Així mateix, era un impost molt progressiu i onerós per als parents més pròxims, cosa que donava lloc a la planificació fiscal per eludir-lo i al frau fiscal, i precisament per part dels més rics, als quals l'impost hauria de gravar més. Una altra raó rellevant per a les reformes és en les diferències existents en la càrrega de l'impost entre les autonomies. Les que han introduït rebaixes fiscals atrauen béns procedents de les regions que no ho han fet, cosa que dóna lloc a una clara competència fiscal a la baixa i genera fortes distorsions.

Fa un any, l'anterior govern de la Generalitat ja va aprovar una important reforma de l'impost, que si bé va resoldre gran part dels problemes esmentats, no va acabar de fer-ho amb el de la competència fiscal. Per tant, en aquest sentit, la reforma feta ara era necessària. No obstant això, encara es pot considerar insuficient. La reducció fiscal s'hauria d'estendre a les transmissions inter vivos . No hi ha arguments potents que justifiquin el seu gravamen enfront de les mortis causa .

Finalment, un altre punt qüestionable és si el moment present era el més adequat per fer la reforma del tribut, atesa la situació deficitària en què es troba la Generalitat i la contenció de la despesa que això implica. Cal dir tres coses. La primera és que la reforma feta pel govern tripartit haurà representat una caiguda més important de la recaptació, uns 500 milions d'euros, que aquesta, per la qual es preveuen 150 milions el 2011 i 100 el 2010. Per tant, hi haurà una lleugera davallada dels ingressos, però es pot guanyar en eficiència econòmica, un aspecte rellevant que també s'ha de tenir en compte. La segona és que la pèrdua d'ingressos és baixa en comparació al que deu el govern central a la Generalitat. I la tercera és una raó política, com és el compliment d'una promesa electoral.

En conclusió, i en contra del que pot semblar a primera vista, la reforma efectuada ha estat una mesura encertada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT