El ministre d'Hisenda, el reincident Cristóbal Montoro, té la intenció de limitar els pagaments en efectiu per tal de lluitar contra el frau i l'economia submergida. Diuen que la quantitat de diners en metàl·lic que es podran desemborsar en determinades transaccions comercials serà d'un màxim de mil euros, tot i que la quantitat exacta encara està per determinar. A Itàlia, per exemple, el sostre està fixat en aquests mateixos mil euros, mentre que a França el màxim és de tres mil. Una qüestió de finezza o de grandeur, segons com es miri.
Sigui quina sigui la xifra, l'objectiu, com dèiem, és la lluita contra el diner en negre, cosa ben lloable. Amb aquesta i altres mesures que es pugui treure de la panxa el govern espanyol confia a fer aflorar ( aflorar , bonic verb) fins a 8.171 milions d'euros que ara mateix corren per les clavegueres del descontrol. Això, repetim, està molt bé, perquè pot servir per pal·liar una mica l'estreta de cinturó que el nou ministre de Defensa, el senyor Pedro Morenés, es va veure obligat a anunciar en plena Pasqua Militar. El successor de Carme Chacón va anunciar una retallada espectacular, a la vegada que va mostrar la seva voluntat d'obrir-se a qualsevol col·laboració possible "perquè la defensa d'Espanya (i, fonamentalment, les forces armades) tinguin prestigi, carinyo, mitjans i l'agraïment de tota la societat".
Paraules que ens arriben al cor, certament. Qualsevol esforç, fiscal o financer, serà petit si amb ell s'ha d'aconseguir que l'esforçada soldadesca espanyola (els remeto a l'escriptor Arturo Pérez-Reverte, si volen llegir-ne panegírics condignes) gaudeixi del carinyo de la ciutadania igualment espanyola. El que estan fent les tropes espanyoles a l'Afganistan, com sap tothom, és una missió netament humanitària, en la qual no compta per a res el petroli, i qualsevol esforç que puguem fer per dur la democràcia i el benestar a aquests països bàrbars que encara no en gaudeixen serà poca cosa. Endavant, doncs, amb el pla antifrau del ministre Montoro, i amb qualsevol altre detall que puguem tenir en favor de les arques de l'estat espanyol, tan malmeses a causa de la malvestat dilapidatòria de les comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant.
Només hi ha una cosa que ens fa patir de les mesures anunciades pel senyor Montoro, i que potser el ministre, pres de l'entusiasme dels primers dies, no ha tingut en compte. A saber: si arriba el cas que no es poden fer transaccions de més de mil euros en cash , com s'ho farà el president de la Generalitat Valenciana per comprar vestits de Milano i llaunes de caviar iranià als proveïdors amics? Com s'ho farà l'esposa del president balear per adquirir joies, si no pot fer servir bitllets de cinc-cents euros? I el més greu de tot, ¿com es farciran els maletins en cas que a algun gendre del rei li agafi per passar la bacina entre els governs autonòmics del PP? Cal pensar en aquestes coses, que hi ha molta crisi i els temps no estan per complicar la vida a segons qui.
