La monarquia també té pressa per fer callar Catalunya
El govern Rajoy i el PSOE de Rubalcaba sumen un aliat institucional clau, la monarquia, que cohesiona les estructures de l'Estat en contra d'un possible procés de secessió de Catalunya. És un col·laborador necessari portes enfora, tot i que la seva credibilitat interna és precària.
Els arguments del monarca, inspirats o no per l'executiu espanyol, són la crisi econòmica i el benestar de la ciutadania. Mal exemple tant per qui els esgrimeix com per a qui pateix les conseqüències socials de les dificultats que vivim. La Corona no és precisament exemple de solidaritat per donar lliçons als 7,5 milions de ciutadans que des de fa temps assumeixen sacrificis a Catalunya.
Mal moment ha triat la monarquia per demanar "remar plegats", quan vivim l'etapa de màxim desprestigi d'una institució que només la generositat de la transició democràtica ha protegit posteriorment de totes les seves ensopegades. Mal moment també per decidir immiscir-se en un procés democràtic que encara no ha començat, i que, si s'endegués, sorgiria de la sobirania popular expressada a les urnes. I mal moment, molt mal moment, per parlar d'ètica.
La monarquia ha d'estar tranquil·la perquè les institucions catalanes no han perdut mai el respecte als processos que les legitimen. La pressa que el rei té per fer callar Catalunya no es correspon amb la veu pacífica i raonada tant del president Mas com de les persones (1.500.000) que van manifestar-se l'Onze de Setembre i que expressa la seva voluntat de ser. La pressa, això sí, és perquè s'assumeixi que existeix un problema polític seriós entre l'Estat i Catalunya i no es trivialitzi.
De tota manera, el rei Joan Carles ha esbandit del tot el debat sobre si un nou estat català podria mantenir-se sota el paraigua de la monarquia o retornar a la República que va ser derrotada. Si n'hi havia alguna possibilitat, ahir es va esvair de cop per la seva impaciència i precipitació.
