Publicitat
Publicitat

El nas d'Hugo Chávez

En una de les primeres pel·lícules de Woody Allen, El dormilega , el protagonista és congelat per error fins que es desperta dos-cents anys després, en una societat totalitària governada per un dictador mundial. En un dels gags més brillants del film el dictador sofreix un atemptat terrorista i només en sobreviu el nas. El règim, però, ho amaga i sosté que el seu cap de files es troba perfectament, mentre els científics es dediquen a intentar clonar-lo a partir de mostres del teixit del nas. En un moment particularment hilarant, Woody Allen, que s'ha unit a la resistència, aconsegueix segrestar el nas i emportar-se'l encanonat a punta de pistola...

La broma de Woody Allen podia ser grotesca, però no era de cap manera gratuïta. Els règims dictatorials sempre intenten ocultar els problemes de salut dels seus líders, sovint fins que la cosa ja no té remei i algú ha de sortir (amb la cara plena de mocs i llàgrimes, com Arias Navarro quan Franco va fer qüec) a anunciar el decés del far que il·luminava el poble. Aquesta renuència a acceptar la fatalitat biològica té molt de sentit, perquè els règims totalitaris acostumen a ser personalistes (tret que es tornin hereditaris, com el de Síria) i els seus beneficiaris són ben conscients que, el dia que el líder se'n va d'aquest món, a ells se'ls posa difícil continuar tirant de la sopa boba (difícil però no impossible, com ho demostra el cas d'Espanya).

Hugo Chávez (que és el dictador de Veneçuela, per molt que ell insisteixi a presentar-se com un mandatari democràtic) no és cap excepció a aquesta pauta, i aquests dies el seu govern ens ha estat obsequiant amb una exhibició de malabarismes comunicatius a propòsit de l'estat de salut del presidente-comandante . A fi de tranquil·litzar la població, ha estat molt eficaç el vídeo en què apareix al costat del seu mestre Fidel, en plena apoteosi xandallera. I també és una aportació de nivell l'escrit que el mateix Chávez (se suposa) va penjar fa un parell de dies al seu blog, en què convida el poble veneçolà a "seguir junts escalant nous cims" (s'ha de dir que, com a prosista, el nostre "soldat bolivarià, socialista i antiimperialista", com s'autodefineix Chávez, és d'un cursi que tomba d'esquena).

Total, que el nas de Chávez segueix governant mentre els metges s'esforcen a buscar la manera de reconstruir-lo aviat, perquè pugui continuar la seva admirable obra de govern. Gairebé una dècada i mitja de govern chavista ha convertit Veneçuela en un país absolutament empobrit i pràcticament autàrquic, en què fins i tot les benzineres estan nacionalitzades i a cadascuna hi vegeten fins a una dotzena de treballadors, perquè no sigui dit que a cap veneçolà li falta feina. Però bé, tal com proclama el president des del seu mateix blog, " a pesar de la carroña mediática, Chávez se recupera" . D'expressions com aquestes, se'n deu dir democràcia directa. Sí que té nassos, la cosa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT