Publicitat
Publicitat

La C en negreta

AMADEUS. No vaig entendre mai per què Milos Forman va triar el títol Amadeus per batejar la seva magnífica pel·lícula sobre Mozart. El nom complet del personatge, com és sabut, era Wolfgang Amadeus Mozart. A la pel·lícula, els seus familiars li diuen Wolfgang o Wolfi, i el públic en general l'esmenta pel seu cognom -Mozart-, amb el qual ha passat a la història. Però Milos Forman va triar el nom del mig, potser perquè la seva intenció era mostrar la cara menys coneguda del personatge. Passa alguna cosa semblant amb el biopic sobre Hoover que està a punt d'estrenar-se i que es titula John E. Hi he pensat aquests dies, mirant i remirant el logotip del PSC, que també té tres noms (Partit dels Socialistes de Catalunya) i, si bé a la xarxa es dóna a conèixer amb el primer cognom (Socialistes.cat), en el logotip la lletra C hi apareix en negreta, la qual cosa, evidentment, no és casual. Suposo que va ser una intent de marcar la diferència just en el moment en què, de grat o per força, la línia gràfica del partit es va haver d'homogeneïtzar amb la del PSOE.

CATALANISME. Però tant és el motiu, el cas és que la C de Catalunya, en negreta, destaca més que la P de partit i la S de socialistes. Si els dirigents del socialisme català van sentir la necessitat de marcar aquesta distinció, deu ser perquè, a desgrat seu, sentien un cert complex d'allò que durant la Transició es coneixia com a sucursalisme. I creien que havien d'evidenciar en el seu univers simbòlic que eren un partit tan català com el que més. Aquest cap de setmana, en el seu congrés, el PSC torna a debatre, per enèsima vegada, sobre el seu compromís catalanista, i algunes veus es queixen que aquesta qüestió emmascara el debat important, que és el de la definició d'una nova estratègia d'esquerres per oferir solucions a la crisi econòmica. Però aquestes veus haurien de tenir present que un partit català com el PSC no té cap possibilitat de realitzar-se si no és capaç de definir una recepta socialdemòcrata específica per a Catalunya. Poden parlar d'Espanya, d'Europa i del món, però la seva prioritat ha de ser demostrar que poden governar de manera diferent de com ho fa Artur Mas, que poden conjugar la sortida de la crisi econòmica amb una defensa compacta de l'estat del benestar, per exemple.

EINES. Però, sobretot, els socialistes ens han de dir com es pot fer això amb les eines que tenim a l'abast, amb l'Estatut retallat i amb un model de finançament insuficient, i que s'aplica només a estones. Cal recordar que el PSC ha tingut set anys per intentar marcar el seu perfil de govern des de la presidència de la Generalitat, i no se n'ha sortit. Si els socialistes arriben a la conclusió que amb l'autogovern actual no n'hi ha prou per fer una política catalana d'esquerres, pròpia i diferenciada, ho han de dir ben alt i ben clar, i marcar un horitzó nou. Si no, la seva funció es limitarà a representar els interessos del PSOE a casa nostra, guanyant quan guanyi, perdent quan perdi, i la C de la seva sigla potser haurà de passar de la negreta a la cursiva.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT