César Luena, flamant secretari d’organització d’un partit anomenat PSOE, va afirmar ahir, en declaracions a Onda Cero, que el president Mas “és un zombi” i que “se n’hi ha anat l’olla”. Fidel a l’esquema del poli bo i el poli dolent que caracteritza els dos grans partits espanyols, sembla que Luena està disposat a seguir l’escola d’Alfonso Guerra. Llenya a l’adversari, mentre el líder, el gomós Pedro Sánchez, es dedica a repartir somriures i petons a les criatures.
Hi ha, però, uns quants problemes. El primer és que el senyor Luena, que té trenta-tres anys, deu ser molt conegut a casa seva a l’hora de sopar, però no més lluny d’aquest àmbit. El segon problema és que, quan ens prenem la molèstia de buscar el seu currículum a internet, ens topem amb el resum següent: nascut al municipi de Bobadilla l’any 1980, va ingressar l’any 1999 a l’Asociación de Estudiantes de La Rioja. L’any 2003 va ser regidor pel PSOE al mateix municipi de Bobadilla, i l’any 2007 es va convertir en secretari de les Juventudes Socialistas de la seva comunitat. També va ser diputat al prestigiós Parlament autonòmic de la Rioja, d’on va saltar, el 2008, a ocupar un escó al Congrés de Madrid. Finalment, Luena ha vist el seu gran moment en ser elegit com a mà dreta de Pedro Sánchez.
Una vegada més, doncs (com en el cas de Carme Chacón, de l’extinta Leire Pajín, del mateix Pedro Sánchez), el PSOE ens ofereix el perfil d’un dirigent nascut, crescut i alimentat dins l’aparell del partit, sense haver conegut cap altra realitat que la que es respira dins els despatxos de la pròpia formació. Luena, com el seu líder i com la majoria de veus cantants de la seva generació, no sap fer altra cosa més que repetir com un lloro els argumentaris que li arriben per correu electrònic del departament de comunicació del seu partit. No és un fenomen únic: succeeix al PSOE, però també al PP, i també, per desgràcia, dins els partits catalans.
Ara bé, el tercer problema és el més greu. I és que un home com Luena, que ocupa un lloc tan destacat dins un dels principals partits d’Espanya (de moment), falta al respecte institucional més elemental quan titlla de zombi un president de la Generalitat i dictamina que “se n’hi ha anat l’olla”, com si estigués prenent uns vinets amb els col·legues a un bar de Bobadilla. Senzillament, és una falta de respecte intolerable. No sé què succeiria si a un jove dirigent polític català se li acudís de tractar el president Rajoy de zombi, o afirmés que a Pedro Sánchez se li’n va l’olla, però és predictible que la reacció seria furibunda. I amb raó. Els règims decrèpits confirmen la seva descomposició quan els seus dirigents comencen a confondre els registres de la llengua que parlen: una cosa és el registre formal; una altra de molt distinta el col·loquial.
Com que a un servidor no l’ha de votar ningú, afegiré una reflexió: si Artur Mas és un zombi, què és Mariano Rajoy? ¿Una mòmia? I què són Pedro Sánchez i César Luena? Perquè no hi ha zombis més lamentables que els zombis joves.
