La nova moda: caure des d'un trampolí
Es veia a venir. Cada matí ens llevem amb una barbaritat insuperable que desborda àmpliament la insuperable barbaritat del dia anterior. Poses la ràdio, entres a la dutxa per afrontar el dia i és com llançar-te a una piscina de merda. Amb aquests panorama, augmenta la quantitat de gent que s'afaita (o es depila) amb música i passa de les notícies. Lògic. Per què t'has de fer mala sang, per exemple, amb un fiscal general que destitueix subordinats seus seguint les ordres dictades des de l'editorial d'un diari? Un diari, per cert, contra el qual aquest subordinat ara fulminat havia obert diligències per haver inventat i mentit. És molt millor comprovar com les radiofórmules repunxen un tal Bruno Mars afusellant els Police a Locked out of heaven .
Doncs sí, es veia a venir que aquest encastament diari a la bassa de purins de l'actualitat tindria metàfora mediàtica. Antena 3 abans d'ahir i T5 avui han parit dos concursos en què uns presumptes famosos (el concepte famós al segle XXI és certament apassionant) cauen a l'aigua des d'uns quants metres. Apassionant! El format fa cara de triomfar i això vol dir que aviat es posarà de moda saltar del trampolí i tothom s'apuntarà a fer classes.
Per tant, abans que arribi la febre, aprofito un matí a primera hora per visitar una piscina a veure què hi passa. Hi fan una classe d'aiguagim, cosa que, com el seu propi nom indica, consisteix a fer gimnàstica a l'aigua. La mitjana de l'usuari tipus és dona de 75 anys. Dues idees bàsiques: 1) el professor té una paciència com la de Mas-Colell amb Montoro, i 2) les iaies estan molt en forma. Ho pregunto a una usuària més jove i m'ho confirma: "Quan toca anar a les dutxes, si no vigiles, et passen per sobre". Vaja, el mateix que li ha passat al fiscal en cap de Catalunya. La diferència és que, sense saber-ho, ell participava en un concurs en què del que es tractava era de llançar-lo a la piscina. I sense aigua.
