Opinió 17/06/2014

Els oients tan fidels

i
Empar Moliner
2 min

Per fer això que se’n diu fidelitzar l’audiència els directors dels programes de ràdio fan preguntes als oients sobre els continguts del programa. Per exemple, la Cóppulo, de Catalunya Ràdio, sol preguntar alguna qüestió relacionada amb l’espai culinari del Pere Tàpies i el premi és una safata de dolços del gremi de pastissers. Diumenge demanava com s’havien de desar les mongetes a la nevera.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A RAC1, però, en Margarit ha anat més enllà. La pregunta que va fer dissabte als oients no era, posem per cas, si la paella que s’havia menjat el col·laborador Leslie, el dels Sírex, era de marisc. Hem de tenir en compte que la secció del Leslie és de les més dadaistes de la ràdio mundial (juntament amb la secció de Cesc Queralt, que imita una senyora gallega anomenada Carmiña Pontevedra) i explica les paelles que es menja i algun acudit però com si li hagués passat a ell. M’encanta.

El cas és que la pregunta d’en Margarit va ser aquesta (cito de memòria): “Per quantes vaques volen canviar els de Boko Haram cada nena que tenen segrestada? Quantes vaques fan falta per alliberar-les a totes?” Juro que va ser així. L’oient que va trucar va dir: “Ai, és que haver de multiplicar a aquestes hores…”

És un nou estil de pregunta, no es pot negar, tot i que, potser, l’alegria superlativa que exhibeixen els locutors quan l’oient la contesta i demostra que ha escoltat no queda del tot bé. “És correcte!!!”, diuen. “Bravo, bravo!”, diuen també. I solen posar una música triomfal. Posar música triomfal per qui hagi endevinat per quantes vaques canvien les criatures els terroristes potser és un pèl bèstia, d’acord. Però tot és acostumar-s’hi. Quantes bombes van posar els d’Al-Qaida a Atocha, Maria de Terrassa? No, no és correcte. Oooohhh! No s’endú la safata de pastissos! S’ha equivocat per una bomba…!

stats