Publicitat
Publicitat

El pa amb tomàquet de l'arquitectura

Si us hi fixeu, els edificis de la Barcelona vella, i també d'altres nuclis històrics de ciutats catalanes, tenen com una pell falsa que imita carreus de pedra i que serveix per homogeneitzar façanes en què conviuen pedra, totxos i ceràmica. D'aquesta tècnica antiga se'n diu junta gòtica i, segons el dissenyador Lluís Pau, és com "el pa amb tomàquet" de l'arquitectura catalana. Fins ben entrat el segle XX es va fer servir, amb més o menys fortuna, per dignificar parets pobres.

Tant la junta gòtica com el pa amb tomàquet són producte del sentit comú popular, avui rebatejat com a sostenibilitat. Els tomàquets massa madurs per menjar però no prou fets malbé per llençar-los a les gallines s'aprofitaven per sucar el pa sec (però no prou sec per fer-ne sopa). Amb la junta gòtica, estem davant d'una filosofia semblant: és, segons Lluís Pau, una manera "realista, responsable i rigorosa" de reaprofitar murs irregulars. Fins ara havia estat interpretada com una solució kitsch destinada a aparentar el que no és. Sens dubte era una mica això, però alhora no deixa de ser una troballa imaginativa i a un cost mínim: calç, sorra... i avall.

El Palau dels Marquesos de Llió, al carrer Montcada, seu provisional del Disseny Hub Barcelona, és un magnífic catàleg dels miracles que pot arribar a fer la junta gòtica. Només cal que entreu al pati per veure-ho. Lluís Pau ha aprofitat l'edifici per muntar una exposició que posa en relleu aquest sucós pa amb tomàquet arquitectònic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT