La cancellera alemanya, Angela Merkel, està cada cop més sola. Al seu país ha anat perdent quasi bé totes les eleccions regionals que s'han celebrat aquests dos últims anys i a Europa es troba que els antics aliats perden el suport dels electors i exigeixen canvis en les polítiques comunitàries.
Ahir la derrota a Rin del Nord - Westfàlia, el land més poblat del país, amb 18 milions d'habitants, va ser estrepitosa. Des de la Segona Guerra Mundial la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que ella lidera no havia tingut uns resultats tan nefastos. Només un 26,3% dels votants li van donar suport i, en canvi, el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els seus aliats d'Els Verds podran governar sense problemes.
Hi ha tingut molt a veure la mala campanya del candidat, el ministre de Medi Ambient del govern federal, Norbert Röttgen. Va ser ell, precisament, qui va relacionar els resultats d'aquest land al futur de Merkel, una declaració amb què va donar per fet que les eleccions eren una mena de referèndum a les polítiques d'austeritat que imposa Berlín a Europa. Se li van tirar a sobre els barons de la CDU, temorosos que passés el que ha passat. És a dir, que la derrota a Rin del Nord - Westfàlia es llegeixi en clau d'estat i també en clau europea. Röttgen va dimitir com a líder regional del partit tot just conèixer els sondejos.
Merkel es troba ara amb la cambra alta controlada per l'oposició i amb més dificultats per aprovar el seu programa. Tot això li resta força de cara als altres líders europeus. Demà està prevista la seva primera reunió amb François Hollande, i el nou president francès li exigirà un canvi de rumb per introduir polítiques de creixement per sortir de la crisi. Serà una trobada fonamental per veure si la cancellera de ferro afluixa una mica amb l'austeritat o està disposada a defensar-ho en lluita solitària contra tots els elements. El món està pendent d'ella i espera que faci algun gest que permeti albirar un canvi de rumb que eviti una probable caiguda al precipici.
