Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El periodisme i la història s'escriuen així

Així podria començar un assaig periodístic escrit cap a l'any 2255 que volgués copsar la situació de la Catalunya actual.

"El 12 d'agost de l'any 13 dG (després de Google), en la decadent Europa, enmig d'una crisi econòmica desbocada, els habitants de Catalunya es distreien amb el destí d'un noi de 24 anys expert a fer córrer una pilota damunt la gespa. Per aquell temps, si buscaves el seu nom a la bíblia Google, efectivament t'hi apareixia ell, Cesc Fàbregas, i al costat un altre Cesc, popular dibuixant mort uns anys abans. L'interès pel jove heroi esportiu venia del fet que estava a punt d'abandonar Anglaterra per retornar al seu país i al seu club d'infància, el mític Barça, amb el qual la gent oblidava les penes".

Si el text fos acadèmic, escrit per un historiador de renom, el relat aniria d'una altra manera.

"El 12 d'agost de l'any 13 dG, després de segles de progrés, la pobresa començava a treure de nou el cap en un racó tradicionalment ric del planeta Terra, la vella i civilitzada Europa. A Catalunya, regió del sud-oest del continent, indret molt concorregut a l'estiu pel seu bon clima, els governants veien qüestionada la manera de retallar ajuts a les famílies pobres i els turistes el seu comportament incívic. Feia tres mesos havien esclatat protestes al carrer i ningú no sabia com aturar el procés de decadència".

El periodisme i la història s'escriuen així, estimat lector.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT