Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La portada bona és la del triplet

La crisi principal dels governs, de les empreses, dels projectes i dels equips de futbol arriba quan els que hi manen practiquen l'egocentrisme de curta volada. No vull dir que els líders no hagin de ser ambiciosos. Ho han de ser molt, si cal tant per desitjar passar a la història, en lloc de competir per uns centímetres ocasionals de diari o uns minuts de tele. El problema no és que la gent vulgui triomfar, sinó la impaciència i la manca de generositat i d'estratègia per fer-ho. Associem l'èxit a la quota de protagonisme individual i no als resultats finals del projecte. És més important poder-ne presumir que tenir la satisfacció íntima d'haver-te'n sortit. Mourinho i Guardiola ho escenifiquen perfectament. Tots dos són guanyadors nats, treballadors infatigables i amb fam d'èxit. Però el portuguès posa la carrera personal per damunt dels resultats del club. Vol guanyar, però perdre amb excusa i polèmica també li funciona. Guardiola no és menys ambiciós, però sap que la portada bona és la del triplet, no la d'una sortida de to. Poso l'exemple fàcil per estendre'l a la política, a les AMPA, a les escales de veïns o a l'economia. Si un líder posa per davant de tot els objectius, si fuig de tàctiques de supervivència diària i pensa en resultats definitius, sabrà fer sacrificis individuals o partidistes pel camí. Llàstima que també a la política i a la vida hi hagi molts més Mourinhos que Guardioles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT