El president Rajoy va afirmar al Parlament que els pressupostos generals de l’Estat per al 2015 són bons per a Catalunya. Llàstima que no ho va argumentar. En què es basa el Sr. Rajoy per fer aquesta afirmació? M’agradaria que ho expliqués, perquè se’m fa difícil de veure-ho.
En primer lloc, els pressupostos s’inscriuen dins del programa d’estabilitat del Regne d’Espanya, on es fixa per al 2015 un nivell màxim de dèficit públic del conjunt d’administracions públiques del 4,2% en relació al PIB. Aquest dèficit, el govern central l’ha repartit de la següent manera: el 0,7% a les comunitats autònomes i el 3,5% restant a l’Estat i la Seguretat Social. Com es pot comprovar, la distribució del dèficit entre administracions continua penalitzant les comunitats autònomes, que són les que proveeixen els serveis bàsics de l’estat del benestar (sanitat, educació i serveis socials). Aquest fet és més greu per a Catalunya, ja que els recursos que rep del sistema de finançament autonòmic per finançar aquests serveis són inferiors a la mitjana del que reben el conjunt de les comunitats autònomes. Això fa que els ingressos de la Generalitat siguin insuficients, cosa que li genera greus problemes financers. Per tant, l’única manera de complir amb l’objectiu de dèficit assignat és retallant encara més la despesa, fet que suposa posar en risc de fallida l’estat del benestar.
En segon lloc, la inversió prevista per a Catalunya l’any 2015 suposa només el 9,5% del total de la inversió territorialitzada. Cal recordar que la disposició addicional tercera de l’Estatut establia que durant un període de set anys Catalunya hauria de tenir una inversió que representés el pes del seu PIB en el PIB espanyol. És a dir, hauria de situar-se en el 18,8% del total territorialitzat, un criteri que mai s’ha complert.
Aquest reclam d’inversió té un motiu molt clar i contundent, que és el fet que Catalunya pateix un dèficit en infraestructures, especialment de transport, que frena el seu creixement econòmic. Aquesta és una reivindicació històrica que ja van posar de manifest institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d’Economia, Foment del Treball i la Fundació RACC. Doncs actualment no tan sols no s’ha reduït el dèficit d’infraestructures a Catalunya, sinó que la inversió a Catalunya cada any ha anat perdent pes específic en relació a la inversió regionalitzada. Així, des de l’any 2009, en què va començar la crisi i la inversió global va caure de manera estrepitosa, la davallada d’inversió del govern central a Catalunya ha estat molt més intensa que al conjunt d’Espanya. Segons un informe de la Cambra de Comerç, a Catalunya s’inverteix un 50% menys que fa 10 anys, mentre que a Espanya aquesta davallada és del 25%. Els pressupostos per al 2015 no fan més que accentuar aquesta tendència.
Però aquesta falta d’inversió s’agreuja quan se n’analitza l’execució, ja que el percentatge d’execució és també més baix a Catalunya que a la mitjana de les comunitats autònomes.
En aquest sentit, és important assenyalar que el fet que s’hagin elaborat uns pressupostos a partir d’un escenari macroeconòmic força optimista pot empitjorar aquesta situació. En concret, els pressupostos preveuen un augment del PIB del 2,0% derivat d’un increment de la demanda interna (consum de les famílies i la inversió de les empreses) i d’un creixement de les exportacions. L’augment del consum de les famílies es basa en la suposició que la reducció de l’impost sobre la renda farà créixer la renda disponible de les famílies i aquestes augmentaran el seu nivell de consum. A la vegada, aquest increment del consum incrementarà la recaptació de l’IVA, es preveu que en un 19,9% en relació al previst l’any 2014. Pel que fa a les exportacions, s’espera que guanyin dinamisme per la recuperació de les economies europees. Com sabem, avui dia ja han aparegut alertes que fan pensar en la dificultat que es compleixin aquestes previsions. D’una banda, sembla excessiva la previsió de recuperació del consum familiar i de la inversió empresarial i, de l’altra, es tem que la Unió Europea entri en una etapa d’estancament econòmic que fins i tot pugui acabar en recessió, la qual cosa afectarà les exportacions espanyoles.
Així doncs, difícilment es complirà aquest escenari i, per tant, no s’obtindran els ingressos esperats. Llavors, la manera més fàcil i senzilla per quadrar els comptes i complir amb l’objectiu de dèficit del 3,5% del PIB serà deixar d’executar part de la inversió pressupostada. I seguint la tendència observada en el temps, segur que Catalunya patirà en un grau més gran aquesta reducció de l’execució de la inversió del govern central.
Realment, ¿són uns pressupostos bons per a Catalunya?
