EL QUE FA Jordi Évole a la Sexta no és normal. Per la qualitat, que sol ser més que notable, i sobretot pel coratge que demostra abordant amb voluntat neutral temes complexos. És tan poc normal el que fa que passa a ser totalment excepcional en el panorama mediàtic espanyol. Que Artur Mas i Felipe González disposessin ahir d'una hora relaxada per parlar en primer time a La Sexta del procés independentista català és un èxit de l'equip de Salvados i delata un fracàs (voluntari) de molts mitjans. Hauria de fer avergonyir els que s'omplen la boca de diàleg i impedeixen espais així, on es parli amb calma i respecte d'un tema que omple tertúlies de ràdio i televisió amb voluntat més crispadora i demagògica que informativa. Fa uns anys, un duel dialèctic entre Mas i Felipe hauria semblat desigual, les apostes haurien fet guanyador de llarg l'expresident socialista, gran orador. Ahir, però, davant d'un Mas que òbviament domina el tema, el té estudiadíssim, Felipe, massa confiat, pretenia viure de rendes en tots els sentits: simbolitzava literalment el passat, amb un to immobilista, protegit en una Constitució que segons ell li dóna la raó. Això i pocs arguments més. El president Mas es va mostrar didàctic, segur i pacient. El més sorprenent potser per als espectadors que no estan acostumats a escoltar la versió de Mas llarga i no editada, és que ell es presta a negociar, esclar, però després de la consulta, un cop coneguda la voluntat dels catalans. Segur que Évole rebrà crítiques i atacs de totes bandes pel programa. Ell sap que el crèdit se l'ha guanyat per arriscar i se l'ha de jugar cada setmana fent coses que haurien de ser freqüents. Però ara mateix el que fa Salvados no és normal.
