Publicitat

I AQUÍ

La por que aquest dolor sigui estèril

Aquest diari d'avui l'hem encongit simbòlicament en el format i l'hem escrit realment amb el cor encongit, per haver d'explicar mesures duríssimes, anticipar els sacrificis afegits que suposaran sobre tanta gent, els danys en alguns casos irreversibles sobre persones, col·lectius i empreses. Hi ha dolor, i en veurem més. Per això a l'editorial buscàvem adjectius i hem trobat inevitable , perquè són mesures imposades. Alguns experts afegeixen inútil al costat d' inevitable , i si el qualificatiu acabés sent cert el dolor seria immens. En alguns països sacrificis tan bèsties no han servit per a res, i aquest pànic a uns tractaments que siguin estèrils ens va convèncer de recórrer al crit de Munch, una metàfora que ve precisament del nord d'Europa, des d'on ens arriba també la crida a l'ordre. Deixo escrita aquí la por que el dolor sigui estèril perquè evitar-ho ha de ser la responsabilitat més gran dels nostres líders. Els discursos de sang, suor i llàgrimes els hem mitificat i recordat per la part de l'esforç, però la gràcia és el que ofereixen com a recompensa, l'objectiu, l'esperança final. Quan algú està malalt i ha de fer un tractament necessita creure en el pronòstic, tenir fe en l'equip mèdic, saber que el dolor que s'afegirà al que ja patia té un final. No cal ni somiar un final feliç, però no pot ser un desenllaç més trist que el nus: això faria el dolor insuportable.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT