Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Per què protestes, si l'ajuntament et paga el dentista?

"Bon Solstici d'Hivern", m'han desitjat, i l'expressió em fa pensar en el costum que tenen les coses sagrades d'aixecar-se sobre altres coses sagrades. Jerusalem és això. Però l'exemple més recent el trobem a Barcelona, a la plaça Catalunya. El lloc fundacional del moviment dels indignats ha estat profanat per una extensió de gel artificial, instal·lada amb l'objectiu de produir joia gràcies al mecanisme elemental de lliscar. Al Sinaí dels indignats, la canalla hi patina. És un bon contrast. En tinc altres.

Fa uns dies un amic m'enviava una foto, una d'important. Se'l veia al terrat de l'edifici on viuen els pares, assegut al sol. Tot i que té més de quaranta anys i que és un guionista amb experiència i talent, cobra sis-cents euros al mes. I amb això passa i és feliç. En l'altre extrem hi ha un cunyat que treballa en un ajuntament. És fix i se sent amenaçat per les retallades. Té consciència social, defensa els sindicats i és prou honest per indignar-se també quan reconeix, per exemple, que l'ajuntament li paga el dentista, i als fills, fins i tot al cònjuge. Poso un cas al costat de l'altre i veig que qui més té més s'enfada. Ho deu fer la por. En canvi qui té poca cosa més que totes les hores per pensar, resulta que viu més feliç. És maniqueu això que dic, ho reconec. Però qualsevol protesta col·lectiva, lícita o no, sempre acaba sent maniquea. Escolteu qualsevol sindicalista i tornareu a creure en el dimoni.

Avui els sindicats protesten contra les mesures d'estalvi que afecten els treballadors públics. Són molt solidaris. Uns tenen l'aigua al coll mentre altres protesten per unes taques d'humitat. És la seva una queixa que fa riure i per això goso fer una proposta: que davant de tota manifestació de funcionaris ofesos, ofuscats i ploramiques, sigui convocada una contramanifestació de gent feliç, pobra i més lúcida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT