No hi ha dubte que el govern del PP té com un dels principals objectius la recentralització. Aprofita qualsevol actuació per fer creure que el problema del sector públic espanyol és l'existència d'autonomies, que, segons ells, han creat estructures ineficients i innecessàries, han duplicat serveis, han adoptat polítiques diferents i heterogènies al llarg del territori, i han provocat així importants increments de despesa pública. I feta aquesta diagnosi, la solució sempre és la mateixa: recentralitzar.
Un exemple d'aquesta deriva és el nivell de dèficit públic que el ministre Montoro ha decidit atorgar al conjunt de les comunitats. Només un 1,3% del 6,5% que la Unió Europea ha permès per a Espanya per al 2013. Quin criteri objectiu i raonable hi ha darrere d'aquesta assignació de dèficit feta pel ministre? Per què només es dóna la possibilitat que les comunitats tinguin el 20% del dèficit públic, quan gestionen el 34% de la despesa pública? Per què l'Estat pot tancar l'exercici amb més dèficit que l'incorregut el 2012? La resposta és que l'únic criteri al qual respon aquesta assignació és debilitar i aprimar l'administració autonòmica. És forçar que les comunitats, que tenen molt poca capacitat per generar més ingressos, es vegin abocades a reduir encara més la seva despesa. Però cal tenir present que la major part de la despesa que fan els governs autonòmics és per proveir els serveis bàsics de l'estat del benestar, és a dir, sanitat, educació i serveis socials. I aprofundir en la reducció d'aquest tipus de despesa pot suposar una fractura a la cohesió social. A més, pot generar un fort procés de desgast dels governs autonòmics, ja que són els responsables de la provisió d'aquests serveis. Però potser aquest és un efecte buscat per poder justificar més la recentralització.
De fet, la reforma de l'administració pública que va proposar el govern central va en la mateixa direcció. En comptes de focalitzar-la en l'administració central, que és on tenen plenes competències, i proposar l'eliminació de ministeris que ja no tenen raó de ser perquè tenen totes les competències traspassades, proposen eliminar organismes i entitats autonòmiques. En aquest sentit, cal assenyalar que la proposta no és de reforma sinó de poda d'organismes. Que no és que no s'hagi de fer. En aquests moments cal posar racionalitat a l'estructura i organigrama de l'administració pública. Però si tenim en compte que estem en un estat de les autonomies, qui ha de decidir com reestructurar l'administració autonòmica són les comunitats autònomes, no l'Estat.
Una altra premissa de què parteix aquest informe és que l'Estat és més eficient a l'hora de prestar determinats serveis, com, per exemple, el control financer dels ens públics que realitzen els diferents tribunals de comptes autonòmics. Aquesta hipòtesi cal contrastar-la, perquè per poder desenvolupar aquestes tasques és obvi que es necessita personal. Llavors, què vol dir? ¿Que el que avui fa la Sindicatura de Comptes a Catalunya ho faran treballadors que depenen de l'Estat a Madrid o a través d'una delegació del Tribunal de Cuentas espanyol a Catalunya? ¿O només és el personal de direcció el que suprimirien, i la resta s'hauria de traspassar a l'Estat? Sigui com sigui, és evident que estan proposant substituir la prestació de serveis que ara fan les comunitats per una prestació estatal a través d'una recentralització administrativa de l'Estat. Aquesta ocupació i invasió de competències autonòmiques per part de l'Estat pot ser molt perillosa i, a Catalunya, en aquests moments, no ens la podem permetre. Ans al contrari, des d'aquí, i tenint en compte un possible horitzó de creació d'un estat propi, el que cal és aprofundir de manera ràpida en la creació d'estructures d'estat, i no deixar que l'Estat invadeixi les que hem anat creant al llarg d'aquests anys.
Cal destacar que, en la negociació bilateral entre el ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia sobre el nivell de dèficit públic, el ministre Montoro posés sobre la taula l'opció de donar més marge de dèficit a Catalunya a canvi que la Generalitat suprimeixi determinats organismes. Òbviament, això seria una mena de xantatge inadmissible. La xifra final de dèficit que correspon a Catalunya ha de respondre a altres criteris, com, per exemple, el mal finançament autonòmic que està suportant Catalunya i que provoca que tinguem menys recursos per habitant que moltes altres comunitats. Però una vegada delimitat el nivell de dèficit a assolir el 2013, la manera d'assolir-lo l'han de decidir el Govern i el Parlament català, no el ministre Montoro.
